Actos de memoria: Barcelona

Com a no creient, el record és per a Nieves Correa l’única cosa que perdura, i és en la seva pràctica artística que s’“encarna” aquest record per convertir el cos en vehicle de memòria. D’aquesta manera, la performance no és un acte mental, sinó un acte físic en el qual el cos emprèn un procés i se sotmet a un esforç i a un treball: la tensió de complir aquest treball i recordar des del cos. La performance transita, així, des de l’estètica cap a l’ètica com a “acte d’història” i reparació del passat. Els bombardeigs aeris de Barcelona els dies 16, 17 i 18 de març del 1938 efectuats per l’Aviació Legionària italiana des de les seves bases a Mallorca van ser probablement els més terribles de la història de la ciutat, i van causar entre 880 i 1.300 morts i entre 1.500 i 2.000 ferits en la població civil. Les xifres oficials de la Generalitat de Catalunya publicades el dia 26 de març van assenyalar 875 morts (d’entre els quals, 118 nens), però els dies següents se’n van registrar 49 persones més, és a dir, un total de 924 víctimes mortals. […]. Es considera un dels primers bombardeigs de saturació de la història i el segon que va causar més morts en la guerra espanyola en una sola incursió després del de Guernica.