A break can be what we are aiming for

A break can be what we are aiming for. Foto: Pep Herrero

A break can be what we are aiming for

Mycket, Dream Castles, 2016. Foto: Pep Herrero

A break can be what we are aiming for

Marit Östberg, Sisterhood, 2011. Foto: Pep Herrero

A break can be what we are aiming for

Girls like us, Girls like us, 2018. Foto: Pep Herrero

A break can be what we are aiming for

Girls like us, Girls like us, 2018. Foto: Pep Herrero

A break can be what we are aiming for

Susanne M. Winterling, We need to learn your systems, 2017. Foto: Pep Herrero

A break can be what we are aiming for

Susanne M. Winterling, Plancton planetary, 2017. Foto: Pep Herrero

A break can be what we are aiming for

Susanne M. Winterling, Plancton planetary, 2017. Foto: Pep Herrero

A break can be what we are aiming for

Merrit K., Take care, 2014. Foto: Pep Herrero

A break can be what we are aiming for

Adriana Minolitti, Puppy, 2017. Foto: Pep Herrero

A break can be what we are aiming for

Laia Estruch, Moat, 2016. Foto: Pep Herrero

A break can be what we are aiming for

Alok Vaid Menon, Bible belt, 2014. Foto: Pep Herrero

Comissària: Irina Mutt

A break can be what we are aiming for

Del 26 d'abril al 15 de juliol de 2018. Projecte de comissariat, Sala Gran. Barcelona Producció 2017

Artistes: Mycket, Susanne M. WInterling, Girls Like Us, Merrit K., Alok Vaid-Menon, Marit Östberg, Laia Estruch y Adriana Minoliti

“A break can be what we are aiming for” és una cita directa de l’autora Sara Ahmed que ens remet a la noció de ruptura, de trencament, però també de pausa, d’interrupció. L’element fràgil pot ser una estructura, un context o una situació que ens va desgastant, trencant, fent mal. El fet de sentir-nos vulnerables fa que ens calguin espais segurs i de trobada on recuperar forces i fer família, grup, tribu, guerrilla. Cuidar-se un mateix i cuidar els altres és també un acte polític. Tenim alguna manera de relacionar-nos amb la ruptura que no busqui la restauració del que s’ha trencat? Quedar-se a fora pot ser l’espai segur. Un trencament podria ser allò que volem, ser esquerda i martell a la vegada.

Les obres i els formats per a aquesta exposició circulen i travessen aquestes idees entorn de la vulnerabilitat com a potència, l’energia de ser derrocat i derrocar a la vegada, buscant, en un doble sentit, la idea d’espai segur i també la possibilitat d’expandir-se, de circular de manera fragmentària i col·lectiva.

Irina Mutt (Girona, 1982) És llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona (2012). Anteriorment havia cursat un grau superior a l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja i un curs de còmic a l’Escola Joso. La resta de formació han estat tallers (amb A*Desk, ACVIC, ACCA, etc.) i derives pels espais expositius, converses amb artistes i amigues, amb els feminismes i també amb els cops i les caigudes de la vida.

Des del 2013, col·labora amb A*Desk escrivint crítiques. També el 2013, amb el col·lectiu Supterranis, va començar a coordinar i comissariar el Festival Plaga: propostes artístiques en espais autoinstituïts. El 2014 va obtenir la beca de Sala d’Art Jove en la modalitat de mediació i tutories. També el 2014, va comissariar El temps invertit a Can Felipa, resultat de la convocatòria anual de Can Felipa Arts Visuals.

El 2015 va fer una residència a la Nau Estruch de Sabadell amb el projecte MICROS. D’altra banda, des del 2015 fins a l’actualitat, ha col·laborat en projectes expositius i tallers en residències com Can Serrat, escoles com Metàfora International Workshop o l’exposició anual de residents a La Escocesa.

El 2016 va comissariar Deshaciendo texto, un dels tres projectes guanyadors de la convocatòria Inéditos, presentat a La Casa Encendida. Des del gener d’aquest 2017, forma part de la comissió de programes del Centre de Producció i Recerca d’Arts Visuals Hangar.

Contingut relacionat