El peso de mis vecinas. La poesía y el cante como dispositivos estratégicos
Christina Schultz

El peso de mis vecinas. La poesía y el cante como dispositivos estratégicos

Projecte d'investigació. Barcelona Producció 2017

El peso de mis vecinas. La poesía y el cante como dispositivos estratégicos investiga la “producció” femenina de la comunitat marroquina/amaziga i les seves preocupacions en un context comunitari de veïnatge, a través d’un estudi sobre l’habilitat col·lectiva per compondre versos cantats que transformen converses en cants.

A partir d’aquesta recerca, s’indaga en les relacions de proximitat, distància i confluència que produeixen les dones en la comunitat. La recerca es duu a terme al Born, barri del casc antic de Barcelona, i a la frontera de Melilla amb el Marroc.

 

Christina Schultz. Des de fa més de vint anys, treballa en diversos camps relacionats amb l’art, i també com a artista multidisciplinària i performer. Desenvolupa projectes des de l’àmbit col·laboratiu, i treballa amb elements cinematogràfics, escènics i gràfics, però davant de qualsevol format el seu interès principal sempre han estat els vincles amb els éssers humans. Parteix de l’error, de la incomoditat i de les malapteses, entre altres coses, i els entén com a oportunitats d’aprenentatge. Fa tres anys que investiga de manera independent el cant com a acció poètica/política i el “no fer” com a encarnació d’una possible crítica a la societat de la sobreproducció, prenent com a referència Espai en Blanc.

Després d’una residència de llarga durada al Centre de Producció i Recerca d’Arts Visuals Hangar, es troba en transició per ser resident al Centre d’Art Contemporani Piramidón, i ha tingut el privilegi d’haver estat acceptada entre un grup selecte de comissaris, artistes i intel·lectuals en el Programa d’estudis independents del MACBA.

Aquests últims anys ha pogut aprofundir la seva pràctica en diversos contextos artístics internacionals, amb diferents projectes independents, amb distribucions alternatives, accions performatives i exposicions polivalents. En alguns casos, s’ha produït i gestionat de manera autònoma, i en altres ha estat patrocinada per organitzacions culturals i educatives com les següents: Hangar, la Casa Elizalde, Subarna, la Fundació Tàpies, la Blueproject Foundation, EINA Centre Universitari i l’Institut 4Cantons, entre altres.

Ha ampliat la seva formació tècnica i intel·lectual amb Amanda Masha Caminals, comissària d’art; Pol Capdevila, professor d’humanitats a la Universitat Pompeu Fabra; Marina Garcés, filòsofa i professora de pensament crític; Dora García, artista; Pep Dardanyá, artista; Tere Badía, directora d’Hangar; Clara Garí, directora de la Nau Coclea; Mar Merino, gestora cultural; Daniel Canet, enginyer de programari; Paola Marugán, comissària d’art, i Claus Strigel i Matthias Zentner, directors de cinema documental.

Contingut relacionat