Lúa Coderch
Lúa Coderch
Lúa Coderch
Lúa Coderch
Lúa Coderch

Estratègies per desaparèixer

Del 22 de febrer de 2011 al 3 d'abril de 2011. Espai Cub. BCN Producció'11

LÚA CODERCH. Iquitos (Perú, 1982)
Actualment viu i treballa a Barcelona. Recentment ha participat a Ikas-Art (Bilbao 2010), Patrim'10 (Fundació Vila-Casas, Barcelona, 2010), "Han vingut uns amics" (Espai Barra de Ferro, en col·laboració amb Lluís Nacenta i Martí Ruiz, Barcelona 2010), "The Weight of the Words" (Stuffinablank, 2010) i "Enfilar identitats" (KKKB, Barcelona, 2010), entre d'altres, tant individualment com amb el Colectivo Turismo. Així mateix, conjuntament amb Dario Reina ha comissariat l'exposició "El model absent" (Cercle Artístic de Sant Lluc, Barcelona, 2009), amb obres de la col·lecció del MACBA.

"Alors soyons nous-même immoral et, si on veut y comprendre quelque chose, allons voir un peu au-delà du Bien et du Mal.." – Jean Baudrillard
Un telèfon instal·lat a l'Espai Cub sonarà periòdicament i de forma imprevisible.


Lúa Coderch entén l'exercici de l'art com un acte discretament subversiu. Per aquesta raó renuncia a començar de zero i li interessa, en canvi, posar en joc el que hi ha, com a forma present i immediata de la utopia. El seu treball es resol sovint en accions simples, enunciats que declaren una intenció més que no pas una solució. Els referents procedimentals i conceptuals que li donen la pauta són l'atenció al procés, la voluntat d'envair tot tipus de disciplines i realitats parasitant estructures i formats existents, la recerca de la màxima economia formal i l'exploració de les noves configuracions que genera el context tecnològic.


Coderch aspira a esdevenir un agent actiu sense consolidar-se de manera visible i estructurada. Buscant aquesta evolució cap a formes més àgils i permeables, li interessen cada cop més l'anonimat i la col·laboració com a vies de formalització i conceptualització, i és en aquesta direcció que treballa actualment.


Per a ella, hi ha quelcom realment extraordinari en la forma d'operar del terrorista. El terrorista desapareix. Per actuar sempre és necessari que, en primer lloc, desaparegui. Primer de tot, com a condició irrenunciable, es dissol en la massa informe de la gent i dels dies, esdevé la pura vulgaritat sense nom, és borrós, indiferent. Quan reapareix ho fa mitjançant l'acció, i aquesta acció és sempre un acte que restaura una dosi d'irreductible singularitat al cor d'un sistema en què tot és essencialment intercanviable. L'acció del terrorista és purament destructiva, no entén les regles del joc o les ignora, és deslleial, i per aquest motiu es podria considerar l'acció creativa més extrema.


Evidentment, aquest raonament és netament inacceptable. I, no obstant això, tal com diu Baudrillard, siguem immorals. No es tracta de fer apologia del terrorisme (i és arriscat, perquè el que més ràpidament es perd són els matisos), sinó de reconèixer que aquesta deslleialtat es troba a l'arrel de tota acció vertaderament creativa. Som davant la pura exterioritat, davant quelcom inassumible, que no es podia preveure, que no es podia deduir del que hi havia.


Però perquè es doni aquesta aparició primer cal desaparèixer. Desaparèixer podria equivaldre a ingressar (o retornar) a la superfície, el que, segons Deleuze, és l'autèntica transcendència, una massa primordial amorfa, en què només existeixen corrents, el que anomena devenirs.


Aquest moviment de dissolució, de desintegració, com a condició de possibilitat de qualsevol acte creatiu és el fonament del projecte que aquí es presenta.

 

Col·laboradors

Cafè Schilling

Hangar

El Periódico

Contingut relacionat