Fantasmas en el Espacio Urbano – Barcelona
Durant molt de temps, la identitat lesbiana va ser gairebé invisible en el món occidentalitzat, “la lesbiana com a identitat es definiria així precisament per l’absència de localització espacial”, fora del camp d’allò visible, como el “punt cec” d’un mirall de retrovisor, “un fantasma” a la ciutat.
Com s’(auto)representa el cos lesbià a l’espai urbà quan finalment abandona la seva condició “fantasmàtica”?
Quines contranarratives del passat recent poden sorgir quan posem de manifest aquestes representacions?
Aquesta investigació parteix de les primeres (auto)representacions de lesbianes visibles a l’espai urbà de Barcelona, entre la Transició i el final dels 90, buscant diàlegs amb aquest passat recent i assajant formes de reparació.
Catarina Botelho
Soc artista visual i investigadora, i m’interessen les relacions entre espais, llocs, arquitectures i els seus usos i experiències que desafien les lògiques productivistes, a l’espai urbà. En els últims anys, he estat desenvolupant projectes i investigant sobre la relació del cos lesbià amb l’espai urbà, a la península ibèrica.
He exposat en llocs com: el Museu de Arte, Arquitetura e Tecnologia, Lisboa (2021); la Fundació Foto Colectania, Barcelona (2020); Sesc Pinheiros, São Paulo (2015); Villa Iris, Fundación Botín, Santander (2014); Elba Benítez en Kvadrat, Madrid (2012); el Centre de Cultura Sa Nostra, Palma de Mallorca (2009); Casa de Serralves – Fundação de Serralves, Porto (2007); La Casa Encendida, Madrid (2005). En els últims anys he rebut beques de la Fundació ”la Caixa” (2018), de la Fundació Gulbenkian (2018), de l’Ajuntament de Barcelona (2021) i de la Generalitat de Catalunya (2022).
Soc llicenciada en Belles Arts per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Lisboa; el 2018 vaig fer el Programa d’Estudis Independents (PEI) del MACBA, i el 2022 vaig acabar el MUECA – Màster d’Estudis Culturals i Arts Visuals (perspectives feministes i cuir/queer) de la Universitat Miguel Hernández.
