Implícit / Explícit

Implícit / Explícit

Implícit / Explícit

Disseny industrial alumnes de quart curs, Vaixell Quart, 1995

Implícit / Explícit

Disseny industrial alumnes de quart curs, Vaixell Quart, 1995

Implícit / Explícit

Miguel A.Iglesias, Sense Títol, 1995

Implícit / Explícit
Implícit / Explícit

Dharma Soriano, Dos Submundos, 1995

Implícit / Explícit

Gustavo Suñer, Camino hacia la consciencia, 1994

Implícit / Explícit

Íñigo Jerez, Pisces Iscariot, 1995

Implícit / Explícit

Irene Peukes, Estampats sobre vestits, 1995

Implícit / Explícit

Laia Domènech, Sense Títol, 1995

Implícit / Explícit

Marc Vidal, Esquerda III, 1995

Implícit / Explícit

Miguel A. Iglesias, Sense Títol, 1995

Implícit / Explícit

Toni Prat, Setrilleres, 1995

Escola Massana

Implícit / Explícit

Del 31 de maig al 30 de juny del 1995. Escola Massana

Els treballs que l’Escola Massana presenta en aquesta exposició són una selecció radical del panorama creatiu que l’exercici de la pedagogia ha generat a les aules de les diferents especialitats i disciplines en aquest darrer curs.

Aquesta selecció, presentada sota el terme Implícit/Explícit, vol oferir als espectadors de les obres la síntesi reflexiva que els responsables de la selecció han cregut oportú explicar: proposar com a loqus in quo de l’exposició la juxtaposició funcional del mecanisme de la creativitat, entès com una “zona de jocs” coincident en direccions a les arts i en direccions als dissenys -passant pels oficis-, tot i presentar-la com aquell espai de mecanismes ambivalents on res es deixa mai clar de manera invariable i les conclusions no poden saber-se d’antuvi...

Implícit/Explícit vol ser la sintètica presentació de la voluntat de “pensar simultàniament l’orde i el desordre” d’una Escola que acull en la multiplicitat heterogènia dels seus programes disciplinaris tota la càrrega simptomàtica de la contemporaneïtat.

Si prenem el significat que el pensament científic atorga per separat a aquest binomi depenent de l’enfocament que aquest efectuï sobre la realitat, direm que entenem per explícit, o explicat, aquell nivell d’especulació en el qual cada cosa o concepte se situa dins de la seva regió particular de l’espai (i del temps) i fora de les religions que pertanyen a altres coses o disciplines. En el nivell implícit i implicat (del llatí implicaré, “doblegar” o “plegar cap endins”) hi trobarem les coses o els conceptes que afecten un àmbit més profund de la realitat, allí on les coses, les disciplines i les idees semblen convertir-se en part d’una totalitat “sense cordures” i on les compartimentacions es difuminen.

Implícit/Explícit, expressat a la manera de dos vocable units per una barra, vol conjuminar aquests dos conceptes antagònics a través dels quals es presenta “allò místic” i “allò crític” com a espais reconciliats pel pensament i l’acció. En aquest sentit, el nou concepte (binari) generat podria ser el punt de tangència dels diferents processos de creativitat practicats per l’Escola, que adeqüessin de forma intel·ligent les exigències de la contemporaneïtat a la recerca d’un ordre generatiu nou “estès a la totalitat de la naturalesa i l’experiència”.

Cap allà els temps de Crist, un pagà anomenat Apol·loni de Tiane feia: “... i per això diria que aquells que miren pintures i dibuixos han de tenir una facultat d’imitació i que ningú pot entendre el cavall o el bou pintats si no sap com són aquestes criatures”. En aquest sentit les explicacions de com i per què s’ha fet l’obra, de què es demanava a l’alumne i de com i per què ell pensa que ens diu el que ens vol dir són dades imprescindibles per entendre de què va la peça.

Roger N. Shepard escriu a Mind Sights sobre els mecanismes de la percepció: “... els circuits neurals a vegades poden ‘sonar’ espontàniament com a conseqüència d’una excitabilitat accentuada o d’una ressonància parcial a un impuls indiferenciat -de manera semblant a com una corda de piano no tocada pot sonar breument en la seva nota característica com a conseqüència d’un so fort extern no musical-...”. Per aquest costat, l’objecte pot provocar-nos emocions, ressonar dintre nostre més de pressa del que ho farà la nostra consciència. Una part no dita ens emocionarà i farà que estimem o rebutgem l’obra, que ens atregui i que ens expliqui coses per a les quals mai va ser pensada.

Les proporcions d’un i altre camí variaran en funció de l’obra, però aquesta mai serà arbitrària. L’objecte creatiu ha de respondre sempre al que se n’espera perquè la seva validesa no depèn a última hora ni d’ell ni de qui l’ha fet, sinó del judici que fa qui s’utilitza. Si vol adequar-se al sentit del decor de l’usuari, alguns cops haurà de ser amable i funcional i mostrar i demostrar un treball acurat, mentre que altres vegades li caldrà semblar arbitrari i potser fins i tot lleig o simular d’estar mal acabat.

Per decidir sobre la possible creativitat d’un treball haurem de pensar en tot això, cercar la presència simultània d’aquestes vies cap al nostre cor. Entendre les raons que han ajudat a néixer l’objecte sense deixar-nos conduir a una lectura concreta, sense haver de creure que aquestes raons són les certes però acceptant que juntament amb l’experiència de l’alumne foren les llevadores del procés creatiu.

Una de les conseqüències més interessants del lema de la mostra de l’obra dels alumnes de l’Escola Massana Implícit/Explícit és l’intent de convertir-la en una pràctica expositiva concreta.

En nombroses exposicions d’art i de disseny, i fins i tot en els espais museístics, les obres presentades van acompanyades solament del nom de la peça presentada, de l’autor i de la data d’execució. No hi acostuma a haver dades que contextualitzin l’obra i ajudin a comprendre-la. Amb això es pretén preservar incontaminada la capacitat interpretativa de l’espectador i la capacitat de l’obra de produir associacions d’idees que fan possible l’experiència estètica. Tanmateix, en aquesta mostra volem fer explícits mitjançant petits texts adjunts a cada peça no solament les dades esmentades anteriorment, sinó també les que van originar en el seu context pedagògic la realització de cada obra. Així, doncs, indiquem els inicis de cada peça, que sense aquesta ajuda quedarien borrosos, però també volem deixar obertes a cada espectador les interpretacions sobre els continguts que les obres porten implícits. Amb aquesta informació pretenem que els persones no iniciades en els llenguatges contemporanis de l’art i del disseny arribin a la comprensió adequada de les peces presentades, tenint en compte que les obres no responen a la tasca d’artistes dissenyadors consolidats, sinó a estudiants que van pel camí de ser-ho.

Hem considerat aquesta pràctica expositiva com una necessitat important, ja que la riquesa pedagògica de l’Escola Massana fa possible que entre els alumnes hi hagi una gran varietat plàstica que, a primer cop d’ull, pot confondre l’espectador no avisat. Potser una de les idees pedagògiques més importants que queda reflectida en les peces seleccionades en aquesta mostra sigui que, per bé que l’ensenyament a l’Escola Massana està estructurat sobre la base de les diverses disciplines que s’hi fan i que comprenen els dissenys, els oficis artístics i les belles arts, s’insisteix especialment a desenvolupar la capacitat creativa i la sensibilitat dels alumnes perquè es puguin servir de les tècniques que considerin necessàries per a la plasmació física de les seves idees. Per tant, podem afirmar que en aquesta exposició intentem fer explícites tant les condicions de creació de cada peça com la idea pedagògica general que les mou, però volem deixar oberts a la sensibilitat de l’espectador els continguts que, tant si són únicament estètics com marcadament pràctics, les obres porten implícits.