Pere Llobera, Invocar la meravella
Pere Llobera

Invocar la meravella. Faula rodona. Sols i embogits; entre la precisió total i una cançó de Sau

Del dimarts 10 de març al diumenge 31 de maig del 2020

Faula rodona es va posar en marxa ara fa quatre anys, quan Pere Llobera es va trobar davant del quadre El somni de Titània, de Richard Dadd. La genuïna follia del seu autor, que va pintar la totalitat dels seus quadres internat en un psiquiàtric, posava sobre la taula no un aforisme sinó tot el pes d’un axioma que no és sinó: “no hi ha art sense conflicte”. L’atonia del món actual i el fet que, com advertia Imre Kertész, “vivim en un món metafísicament abandonat”, interpel·len l’artista a generar aquesta invocació del conflicte i la meravella dins la capella de la Santa Creu.

Mishima, davant d’uns estudiants que li eren hostils, va anar a parlar-los a la universitat. Algú d’entre la jovenalla va cridar: “Mishima! Sigues sensat!”. I ell va respondre: “Com vols que sigui sensat si he vingut avui aquí?”. Aquest seria l’esperit de l’exposició: mantenir contra tota lògica i prudència els plats xinesos fent voltes sobre els seus pals i acabar de cosir la teranyina enganxifosa d’aquest projecte a la qual ha anat adherint-se tant allò que l’artista buscava com allò que s’hi ha estavellat per accident.