Jamón

Una hibridació misteriosa
Tota l'obra de Dani Martí la uneix un nexe comú que és el teixir. A partir d'aquesta tècnica, Martí intenta acostar, en un món fictici, com si fos un zoom, les formes més petites de les coses, els ADN, a les estructures més bàsiques.

Martí, a Jamón, ens mostra des de l'evidència pura i formal de la seva peça, ens proporciona la clau per aventurar-nos-hi en l'entrellat, el qual, per mitjà de diversos llenguatges acuradament fusionats, dóna com a resultat una hibridació misteriosa. Es mostra aquesta peça com si fos una radiografia amb la llum que hi incideix pel darrere, la carn despullada i posa al descobert les seves intimitats, se'ns mostra neta i polida, de manera que perd qualsevol valor culinari, com si fos una biòpsia, la carn mostra les formacions més íntimes…

Per què Jamón i no Pernil ?

Quan li preguntem per què Jamón i no Pernil, Martí respon que l'erotisme sonor de la paraula jamón no el té pernil.

No sé si és la sonoritat o, simplement, les connotacions historicoculturals de la paraula, indiscutiblement un símbol per a les nostres tradicions gastronòmiques i socials. A partir d'aquest mot evoquem imatges kitsch de l'Espanya dels anys seixanta, entre les tapes típiques i les dones rodanxones, icones per excel·lència de l'Espanya més profunda. És evident, però, que es tracta tan sols del primer pensament, ja que l'obra de Martí va sempre molt més enllà de l'aparença frívola del títol. Una caixa de llum coberta de capes de pernil ibèric situat estratègicament per formar un teixit, unes estovalles a partir de la combinació de colors d'aquesta carn que aquí comença a perdre el seu erotisme primer. Aquestes estovalles s'han cosit de manera que les diferents textures de Jamón, la peça pròpiament dita, formen, amb la llum que hi incideix pel darrere, una tela de la qual podem entreveure la configuració i el material utilitzat: el pernil. Com si es tractés d'una biòpsia, la carn mostra les formacions més íntimes, els colors, els nervis, i se'n fa una dissecció com a través d'un microscopi.

Martí, des de l'evidència pura i formal de la seva peça, ens proporciona la clau per aventurar-nos-hi en l'entrellat, el qual, per mitjà de diversos llenguatges acuradament fusionats, dóna com a resultat una hibridació misteriosa.

Des del punt de vista d'anàlisi científica, en aquesta peça, com si fos una radiografia amb la llum que hi incideix pel darrere, la carn es despulla i posa al descobert les seves intimitats, se'ns mostra neta i polida, de manera que perd qualsevol valor culinari. D'altra banda, l'obra es presenta també com una estructura purament formal de rètol publicitari lluminós comparable als que trobem pel carrer anunciant bars, restaurants o pensions.

Jamón es converteix, doncs, en aquesta indecisió per mitjà de la qual Martí recrea els seus sentiments amb una estructura purista i simplista, en què els símbols, les formes i les històries s'entrecreuen per formar un conjunt atractiu, suggeridor i eteri. L'obra s'esvaeix a través del material, el qual, amb un simple tractament d'envasament al buit, ha allargat la vida, tot i que caducarà. L'element temporal de la peça la fa viva; perquè ho és, morirà. Com qualsevol altre producte orgànic, porta una data de caducitat, en aquest cas implícita, a partir de la qual començarà el procés de desintegració. La peça de Martí envellirà fins a perdre totes les facultats i desapareixerà. En aquest procés natural la peça adquireix unes dimensions que van més enllà del fet escultòric per ell mateix.

El nexe que uneix tota l'obra de Dani Martí és el teixir. En qualsevol de les seves formes, a partir d'aquesta tècnica, Martí intenta acostar, en un món fictici, com si fos un zoom, les formes més petites de les coses, els ADN, les estructures més bàsiques. Construeix un univers imaginari en el qual les coses prenen dimensions insospitades.

Ens acosta com un microscopi a les vísceres d'aquest pernil, que es descobrirà en un escrutini exhaustiu formant alhora un teixit de colors sangonosos i gairebé transparents. La repetició modular i en freqüències més o menys regulars conforma una textura de delicadesa trencadissa que quedarà subjecta a la llum de la manera més intangible.

Gala Pujol i Freixer, 2001

Recorregut artístic
Dani Martí
Neix 1963, Barcelona-Catalunya. Treballa iviu a Sydney

Educació
* Master d'Art, amb la especialitat de escultura. University of NSW, College of Fine Arts, Sydney (2000)
* 1992 Fine Arts Course, Art Students League, New York, USA (1992)
* 1990-1991 Diploma Fine Arts, Julian Ashton Art School, Sydney (1990-91)
* Fine Arts Course, Art Students League, New York, USA (1991)
* Ramon Gomis, Estudis en tecnica del tapis, Barcelona, Spain (1978-79)

Exposicions Indivuiduals:
* 1998.- Warren de Maria Gallery. Sydney
* 1999.- WS-S # Room 35 - Gitte Weiss Gallery.Sydney.
* 2000.- Thin Wall PB-I, Artspace.Sydney; Coco, Rubyayre. Sydney; Sorrry I dropped my guts, The Lounge, Casula Powerhouse Arts Centre. Sydney. Looking for felix, First draft. Sydney.
* 2001.- You make me feel like love, peace and happiness, Gallery 4A. Sydney; I am forever blowing bubbles, Room 35, Gitte Weiss Gallery. Sydney; missing spain, Casula Powerhouse Arts Centre. Sydney; Enhance Systems and Orifices, Span Galleries, Melbourne; Jamon, La Capella. Barcelona.
* 2002.- Enhances Systems, Galeria Alejandro Sales. Barcelona. (forthcoming)

Exposicions col.lectives:
* 1997.- What is love?, Toast II Gallery. Sydney; Show fund raising for the AIDS Trust of Australia; Love, No te nom Gallery. Barcelona
* 1998.- 1998 Aula de Lletres, Barcelona . Barcelona.
* 1999.- Preseleccionat per Moet & Chandon Australian Art Fellowship. Sydney; Three of a Kind, Gallery 19. Sydney.
* 2000.- COFA Exhibition "Twothousand&99", An Exhibition of timebased Sculpture & Photomedia . Sydney; Not quite right, Grey Matter. Sydney; To exist (24), blue funghi, Grey Matter.Sydney3.
* 2001.- Ante, Sydney Gay & Lesbian Mardi Gras Festival Imperial Slacks. Sydney; Blue angels, Helen Lempriere National Sculpture award. Melbourne; Plastic by nature, Canberra Contemporary Art Space with David Sequeira and Paul McInnes. Canberra; Interiors, Object Gallery. Sydney; Artfull Park 2001, Museum of Contemporary Art. Sydney; 1x1, Boutwell Draper Gallery. Sydney.
* 2002.- Ruin, Helen Lepriere National Sculpture Award, Melbourne (forthcoming)

Bibliografia:
* Brian Boys, Monument, Architecture/Design, Issue October/November 1999, page 39-Exhibitions Site
* Bruce James, Pope Alice overcomes strong penis challenge, Sydney Morning Herald , March 4 1999
* Verity Newman, Not Quite Wrong, City Sydney Hub, vol5, Issue 49, 2000
* Courtney Kidd, METRO critic's picks, Sydney Morning Herald, Aug 18-24, Dec 22-28 2000
* Victoria Hynes, Lofty ambitions, Sydney Morning Herald, September 11, 2000
* Bruce James, Conservation pieces, Sydney Morning Herald, 21 October 2000
* Alexie Glass, METRO Chez View, Sydney Morning Herald, Nov 17-23 2000
* Andrew Frost, undiscovered artists, Australian Art Collector, Issue 16, April-June 2001 . Front cover and pages 74-75
* Robert Nelson, Melbourne Age, Winner shed's pretension, (The Helen Lempriere Sculpture Award), 28th March 2001, Melbourne
* Coverage of the Helen Lempriere Sculpture Award, Sunday 8th April 2001 Arts Program, ABC Television.
* Helen Lempriere Sculpture Prize- exhibition Catalogue. March 2001
* Maria Bliske, 'The Helen Lempriere Sculpture Prize', Artlink vol 21 No2, 2001
* Rees, Simon, Review Looking for felix, Art & Text, page 87, Issue 73 2001
* Sasha Grishin, The Canberra Times, An ironic medium, Monday May 14,2001
* Arts Program, interview with Bruce James : I am forever blowing bubbles…, ABC Radio, Monday 11th June 2001
* The Champion- Liverpool local paper. Review on missing spain, Casula 2001, May 2001 (front page)
* Victoria Hynes, Weird science, Sydney Morning Herald METRO June 22-28, 2001

Publicacions:
* Thin Wall, Artspace catalogue, Sydney, February 2000
* Coco Catalogue essay, Sydney, August 2000
* Metis-Waste, Canberra Contemporary Art Space catalogue Canberra, May 2001
* Missing spain Casula Power House, Catalogue essay Casula, June 2001

Beques i premis:
Australian Arts Council, 1999 New Work Grant

Presència al cafè-bar Schiling
Paral·lelament a la presència de l'exposició a la Sala Petita de La Capella, també es pot veure una extensió als aparadors del cafè-bar Schilling del carrer Ferran 23.