L´aeroport, espai de trànsit. Instal·lació interactiva
Forma del projecte
Instal·lació en un espai, amb un llibre i amb la projecció d'un CD-ROM interactiu.
Descripció del projecte
Què és un espai? De quina manera i en quin moment un lloc es transforma en un espai? L'espai no es pot veure i tampoc és una realitat geogràfica, un número o un punt en un sistema de coordenades.
Un lloc esdevé un espai en l'instant mateix en què les persones s'hi mouen, l'utilitzen o el travessen: les nostres accions, intencions o rutines defineixen el propòsit i el context de l'espai. Aquest és el punt des vista des del qual he analitzat l'aeroport del Prat de Barcelona.
Les pràctiques diàries dels passatgers i dels empleats caracteritzen les diverses zones de l'aeroport, com la terminal d'arribades, la zona de facturació o les àrees d'espera. Aquests espais actuen com a receptacle dels individus i dels camins que fan, que s'entrecreuen en els espais.
La instal·lació es presenta en el marc d'un CD Rom amb aplicacions interactives i fragments de pel·lícules i entrevistes enregistrades a l'aeroport de Barcelona, a la manera d'un curt sobre les històries de les persones en trànsit. A través de la superposició audiovisual de fragments d'espai i opinions individuals de la gent, es reclama l'atenció sobre una percepció alternativa de l'espai i sobre el significat que té.
Esbós
Per descriure l'ampli espectre de la percepció i la formació espacials, s'utilitzen cinc criteris que en el projecte es representen amb cinc colors o cinc filtres a través dels quals es poden percebre els espais.
Negre: espai i temps. La categoria del temps és essencial. No podem ser simultàniament a dos llocs diferents.
Groc: espai i història. L'evolució del transport en la història de la humanitat, des del cavall i el camell fins als avions i a les naus espacials, passant pel vaixell i el tren, ha influït vivament en la nostra percepció de l'espai i ha originat nous espais. Des que podem volar, podem observar els núvols també des de dalt.
Vermell: espai i context. Arribar i marxar. El propòsit, la utilització pràctica i el flux de moviment que es dóna en un lloc creen un context per a la permanència i emplenen aquest lloc d'un sentit també per a nosaltres. Una conversa sobre una porta d'embarcament o sobre l'excés de pes d'un equipatge no té sentit fora del context d'un aeroport.
Blau: espai i abstracció. Gràcies a la nostra fantasia i a la nostra imaginació som capaços de recrear mentalment llocs i persones, de somiar-hi: sobretot quan anem cap a un aeroport o abans d'envolar-nos, ens traslladem mentalment a altres llocs llunyans. Per a un refugiat polític, un aeroport pot significar una porta cap a la llibertat; per a un aventurer, el punt de partida cap a un destí exòtic.
Verd: espai social. Per què l'aeroport funcioni correctament, els individus que s'hi mouen o que hi romanen n'han de reconèixer les estructures bàsiques i les autoritats. Un llenguatge formal i una forma de relacionar-se, i també un codi internacional, faciliten la interacció i la comunicació entre els passatgers i el personal de l'aeroport.
Patrocinadors: caja madrid obra social | ràdio4 | el país
Col·laboradors: fujifilm | schilling cafè