Més alt

A Més alt, la instal·lació de Mireya Masó, un tren de fira amb forma d'avió-coet gira de cap a cap el gran espai de La Capella. L'aspecte de nau espacial del tren, en contextualitzar-se en aquesta arquitectura medieval construïda per al culte, emula el gir dels planetes, el moviment de trànsit dels dervixos o l'acció ancestral de l'home en els seus ritus que imiten els moviments celestes per fondre's en l'energia de l'univers. Però aquí la tecnologia torna a ocupar el lloc del que és sagrat i es fa un comentari ajustat sobre l'estat de l'espiritualitat. L'imaginari de cossos celestes que la cultura postindustrial ha construït és, a Més alt, un univers de cossos celestes artificials, que substitueix la música de les estrelles pel so dels avions. Aquí el tren no té destinació. Per accentuar la relació amb el valor semàntic de l'arquitectura, Masó va deixar entrar la llum de la cúpula central de La Capella (habitualment enfosquida) i va fer que el tren girés al voltant de l'eix que marca aquest buit arquetípic en el centre del sostre de l'antic temple. Així, l'espai de La Capella recobra l'aspecte original i es potencia el valor al·legòric de l'arquitectura amb la restitució de la verticalitat de la llum zenital. Més alt és una obra solar, pensada per al mes de juny, el mes dels dies llargs. Els raigs de llum giren sobre el terra de La Capella i el tren gravita al seu voltant. tota l'obra es resumeix en aquest canvi de context. La irrupció del tren de fira, no manipulat, a l'espai de La Capella, nomena un imaginari col·lectiu que a Més alt aflora en tota la seva intensitat. L'objecte-tren s'allotja en una arquitectura que recobra el seu aspecte original. Per als fundadors del moviment de l'arquitectura moderna, els elements constructius d'aquestes arquitectures medievals es vinculaven entre ells amb una harmonia estrictament funcional. Adquirien (per la qualitat de les seves relacions estructurals) la categoria de màquines. Masó recupera aquest aspecte de la història del pensament modern, però desvela la subjectivitat d'aquestes construccions  màquina i arquitectura) que estava absent en els textos d'aquests discursos fundacionals. La interactivitat lúdica, oberta als veïns, que permet la presència d'aquest tren de fira al barri del Raval, va omplir de nens l'espai.

Luisa Ortínez