Mujer joven (1999-01)

Venim al món amb un cos vestit de pell i dotat de gènere, i tant la pell com el gènere marquen d’una manera probablement definitiva la nostra entrada a la societat. El treball de Montse López se centra bàsicament en una d’aquestes condicions determinades per la biologia: el fet de néixer amb cos de dona.

Fa uns quants anys, els rols femenins i masculins estaven (i parlo deliberadament en passat) clarament diferenciats. La casa i la família eren l’àmbit en el qual es movia la dona, i en aquest àmbit els valors d’afecte, discreció i abnegació eren molt apreciats. Els temes relacionats amb el món fora de casa concernien a l’home, que, amb la seva feina, mantenia econòmicament la família, formada per la dona, els fills i, a vegades, altres parents.

La dona d’avui ja no viu aquesta realitat. Per raons com, bàsicament, l’educació i l’economia, la dona ha pogut sortir de l’urna de cristall familiar on estava protegida i ha entrat de ple en el món social. La gran revolució va tenir lloc durant els anys seixanta i va determinar la dona actual, que, tot i haver accedit a àmbits tradicionalment masculins, continua sent intrínsecament diferent. Potser és al voltant d’aquesta idea que neix el projecte «Dona jove».

Partim d’unes imatges en blanc i negre, el DNI de les 28 dones que han col·laborat en el projecte. Aquest baix ventre és la seva identitat, el seu punt de partida vital, la seva màxima intimitat. A la sèrie següent de fotografies ens allunyem del motiu per observar-lo en el seu ambient íntim, a casa seva i, en aquest cas, en color. L’artista deixa que les col·laboradores triïn la situació en què volen ser fotografiades.

Hi ha accions quotidianes històricament lligades al paper femení (cuina, llit, planxa), al costat d’altres de caire més íntim i personal.

L’última part del projecte la componen imatges en moviment en què les protagonistes són en un espai públic: l’exposició dels seus retrats.

El que les uneix és el fet d’haver participat en aquesta obra, també feta per una dona. A «Dona jove», és una dona qui contempla altres dones, si bé aquest cop les models no posen, sinó que participen activament en el projecte.

La independència econòmica i la participació de la dona en les decisions de la comunitat no anul·len ni la sensibilitat, ni la quotidianitat, ni la reflexió al voltant de la pròpia identitat, com a éssers humans abans que res i també com a dones. De fet, el que defineix una dona no és sols el cos i els seus atributs, sinó una manera d’enfrontar-se al món, a la realitat de les coses, a un equilibri entre el que som i el que volem ser, entre com ens veuen els altres (o com creiem que ens veuen) i com volem ser vistes. Considero que, possiblement, hi ha una manera femenina de viure. Potser la dona parla més de les seves experiències, comunica els sentiments i dialoga amb els altres, amb tot el que això pot comportar; és a dir, és capaç de modificar el seu discurs d’acord amb aquesta interacció. I fins i tot argumenta la seva actitud d’una manera més reflexiva.

A «Dona jove» veiem i escoltem imatges i moments d’intimitat d’unes quantes dones que volen parlar i mostrar-se. La seva col·laboració en el projecte ha estat absoluta.

Marta Ponsa