Necrològiques
Necrològiques és una peça de Yaya Tur amb format videoinstal·lació, un cubicle de caràcter escultòric que alberga una ambientació amb mobiliari propi de qualsevol wallpaper i un retrat a l’oli, que acaba amb una petita projecció de vídeo.
Aprofundint en aquest cúmul de referents se’ns condueix cap a l’escenificació d’un acte: la lectura d’un testament.
És com pujar al Nivell 13[1], on un moment de simulació envaeix la realitat present.
Si altres peces de Yaya Tur replantejaven comportaments de l’ésser social postcapitalista, de les seves actituds i carències o reflectien una condició humana que es lamenta, lluita, emmudeix… en recerca de felicitat, a Necrològica, el propi testament es planteja com avantprojecte de la seva mort, i on factors com el cinisme i la ironia queden totalment presents en la dramatització d’aquest fet, matisats pel toc seriós que suposa tant l’ambientació, com la presència imponent del suposat notari que efectua la lectura.
Una subtil inserció del vídeo en la peça, fa que l’espectador es situï en el punt estratègic on comença a ser partícip d’un acte de voyeurisme. Tan sols en el fet d’estar dintre de l’escenari del fet dramàtic i tafanejar en l’espècie de sorteig que desestructura el guió, fan que l’espectador obtingui una imatge del suposat difunt, Yaya Tur, sota els eixos materials que l’envolten.
Tot aquest conjunt d’elements es complementa amb una intervenció als diaris: en la secció de Necrològiques s’anuncia la lectura del testament a la sala petita de la Capella. Encara que el cúmul de fets fatalistes no acaba aquí, s’hi ha d’afegir la data de la inauguració, un dimarts i tretze.
Així doncs el testament de Yaya Tur apareix com un “moment” d’ enfant gâté, on el propi creador juga amb els protocols envers la mort i defineix el seu desenvolupament existencial a través del background adquirit, estructurat, delimitat, que dibuixa la nostra identitat i ens fa éssers socials.
El desplegament de consumibles dintre del món de la imatge, envers el terreny de l’art… i mitjançant la frivolitat pròpia de qualsevol urban kid, fa que la lectura del testament vagi més enllà del fet dramàtic i adquireixi una morbositat curiosa que s’esvaeix cap a un tènue component poètic.
Joan Morey
[1] Film de Roland Emmerich. 1999. La pel·lícula es desenvolupa entorn a una mort misteriosa que introdueix una voràgine de crims i decepcions quant la mort d’un empresari comença a revelar una perillosa doble vida que es mou entre dos móns paral·lels, un a 1937 i un altre al present. La seva mort detona una investigació amb greus conseqüències. Del misteri esdevenen intencions qüestionables i secrets que poden tenir repercussions èpiques i letals. El passat i el present col·lisionen.