Permeable: el significat és promiscu
"Permeable: el significat és promiscu"
18.12.08 – 31.01.09
“Permeable: el significat és promiscu” és una exposició que sondeja la flexibilitat semàntica, a través de l’ús de tags,1 en un conjunt d’obres d’alumnes de l’Escola Massana. A partir del postulat que la modernitat és una figura de canvi i transitorietat, la selecció d’obres explora diverses formes de permeabilitat en el context de l’art. En una època en què els objectes, quan sorgeixen, tendeixen a generar un impacte màxim abans de caure en una obsolescència instantània, en el context de l’art, malgrat la fluïdesa en els processos de producció, podem constatar la prevalença dels significats. El que acabem de dir no s’ha d’entendre com una veritat absoluta, sinó com una acció capaç de projectar i transformar, una acció plural, oberta i flexible; una significació promíscua que funciona com a canal de comunicació i reflexió.
En l’exposició cada obra es presenta sota una sèrie de paraules clau, producte del diàleg entre l’equip comissarial –integrat igualment per alumnes de l’escola– i els artistes. Les paraules clau són els tags, que defineixen el marc conceptual i funcionen com a fronteres obertes de la lectura de l’exposició. La utilització dels tags ha permès elaborar un model expositiu a mode d’arxiu dinàmic que, unit a la invitació perquè els visitants participin revisant i reconsiderant la proposta, amplifica els processos de legitimació derivats del discurs. La porositat de l’etiquetatge col·lectiu permet redefinir les obres sota semblances i diferències que potser abans no s’havien considerat i traçar relacions inusuals que poden afegir molt valor als significats en ús.
En les obres, la producció transversal, negociada tant dintre de l’horari curricular de l’escola, a través d’un programa que combina arts visuals, disseny i arts aplicades, com en l’apropiació del context en el qual circulen, crea un àmbit de trobada que possibilita l’aparició d’una nova construcció simbòlica. Projecteblanc, de Roger Amat, és una obra que explora molt de prop el procés de transformació i construcció del significat d’un objecte. En l’obra l’espectador es converteix en coproductor amb una part fonamental en la creació del guió de la producció. Molt propera a la pràctica situacionista, la penetració de l’espectador en aquesta obra és, d’una banda, una provocació (en buscar l’impuls d’acció) i, de l’altra, la presa de consciència i reapropiació dels símbols que estan en joc.
Sin Título i Voladizo de la Concha, d’Alejandra Solar i Nerea Bilbao, respectivament, són obres el nucli de les quals es basa en l’apropiació i la reinterpretació. La primera són deu joies escultòriques en les quals l’autora juxtaposa una sèrie de contrastos extrets d’imatges apropiades, que evoquen el sincretisme mexicà en una nova versió del retaule. En el cas de Voladizo de la Concha, un projecte d’arquitectura escultòrica que transforma un espai residual en un de contemplació, Nerea fa una apropiació de la imatge del passat i la dibuixa en la nova proposta, tot aprofitant la integració com a eina de resignificació espacial i identificació del passejant amb el passeig.
Des-mudar-se, d’Anna Oyarzún, és una instal·lació que també reflexiona sobre la identitat i sobre la manera en què una persona es presenta a si mateixa i a la resta, fent referència a la sociologia d’Erving Goffman. Amb una forta càrrega poètica, l’obra proposa les diferents capes amb les quals es poden qüestionar les fronteres de l’individu i amb les quals es pot construir la identitat d’algú que ha estat allí. En aquest sentit, Anna explora la capacitat de transformació de l’individu i planteja la idea d’un cos permeable, com si es tractés d’un palimpsest.
Al vídeo de Nashla Abdelnour, Impresiones, la imatge del palimpsest hi està també reflectida, encara que en una investigació sobre la manera en què es produeix un record. En la seva proposta, Nashla no intenta indagar sobre el passat, sinó que busca representar la forma subjectiva en què aquest s’actualitza en el present. Al mateix temps, es pregunta si és més important per a la memòria conèixer el fet o la manera en què es recorda. Juntament amb Clip, el curtmetratge d’Irene Mercader, aquestes dues obres faciliten una sèrie de pautes narratives d’una història que es pot contar. En tots dos casos, el relat és incomplet, només és suggerit a través d’una seqüència d’imatges quotidianes, fragmentades, i cerca un possible segment connector.
Universal, d’Enric Farrés, és una bona mostra, juntament amb La lluna en un cove, de Noemí Vilaró, de la transdisciplinarietat com a resultat del programa de la Massana. La lluna en un cove explora el sentit dels materials amb els quals s'ha fet la peça, ceràmica i feltre. La simbologia dels materials fan referència a la terra i al treball fet a mà, i en contraposició, el títol de la obra estableix un significat que evoca a la lluna i al cel, una cosa intangible. La trobada entre els materials simbòlics i la poètica de la obra esdevé una nova significació latent en la peça, on les il·lusions i el desig semblen dirigir l'experiència.
Universal, que gira al voltant de les arts visuals, el disseny i el llibre d’artista, és una reflexió sobre les relacions entre un element, el seu context i el conjunt al qual pertany. Aquesta obra, que explora la intersecció entre el llenguatge i la forma, situa el lector en una posició crítica per acabar de donar sentit a l’element en qüestió. L’exploració del significat contextual d’aquestes relacions treu a la llum la pregunta que feia Ludwig Wittgenstein sobre “què se suposa que mostra el significat de les paraules, si no és el tipus d’ús que tenen?”.
La poètica en l’obra de Manel Ferrer, Huida al blanco, marca un contrapunt interessant respecte al tema de la permeabilitat en aquesta exposició. La seva obra, que defuig qualsevol tipus de contaminació externa i l’epítom de la qual és una puresa del blanc hermètica per representar una sèrie d’espais interiors, és, a la vegada, potencialment transformable. Tal com explicava Giorgio Agamben, la “potencialitat és la presència d’una absència” i, així, en la fascinació pel blanc pur es produeix un gir: els interiors es converteixen en espais des dels quals sorgeixen diverses formes i significats.
El projecte de Guillem Torrent, Noves formes d’utilització del sòl en el món rural, és una proposta d’habitatge sostenible basada en l’ús polivalent del territori campestre de l’Empordà. Guillem revalora el treball dels pagesos de la zona buscant una relació justa entre el treball agrícola i les formes corrosives de turisme estival. La proposta d’alternar els dos usos del sòl es resol en una cabana desmuntable feta principalment de bales de palla, que beneficia els pagesos de la regió i estableix un nou model de consum per al turisme rural. Aquest projecte, que fa referència a les idees de Buckminster Fuller i Glenn Murcutt, entre d’altres, pren consciència de la necessitat crítica d’una pràctica i estableix estratègies i models que desafien els límits del disseny; segons Guillem “quan l’habitatge està habitat és un element més de la construcció permeable a l’ús”.
Explorant la possibilitat d’un art social, Por compasión, de Diego Gutiérrez, qui també ha participat com a comissari d’aquesta exposició, investiga una forma de diàleg que es porta a terme d’un a un i que és més efectiva a produir canvis que una relació condescendent i gemegaire. En aquest projecte, encara en procés de desenvolupament, la incomoditat de l’ús de l’art s’utilitza com a instrument de transformació. Diego desenvolupa amb el seu veí, un home molt malalt, manipulador i solitari, una relació explícitament utilitarista per poder desenvolupar les qüestions que li interessen en relació amb la possibilitat d’un art social.
Les obres que formen part de “Permeable: el significat és promiscu”, a més de constituir un mostrari de la feina que es fa a la Massana, posen en relleu inquietuds i preocupacions de la creació contemporània, on la ironia, la subversió i la desobediència s’articulen amb l’existencialisme, la consciència social i la utopia quotidiana. L’exposició no busca consens, sinó que provoca confrontacions entre nodes comuns i divergents per servir de suport a l’experiència i a noves lectures. Aquesta promiscuïtat del significat està molt lligada a l’ús de tags, amb els quals es pot redefinir contínuament el significat de les coses i avançar cap a una definició més democràtica. En mostrar els tags i les relacions fixades entre les obres en l’espai de La Capella, esdevenen transparents algunes de les decisions comissarials perquè els visitants de la sala les puguin pensar, redefinir i qüestionar. Per fer-ho, s’ha habilitat un espai on els visitants poden afegir els seus propis tags a les obres i revisar els referents que han servit per establir els significats en ús. Amb el material recollit de les intervencions fetes pels visitants, es desenvoluparà posteriorment una publicació que analitzi i demostri la permeabilitat de les obres.
En aquesta exposició allò permeable també es planteja com a actitud, que cal adoptar en el moment d’establir criteris de valor actius en relació amb les obres exhibides, explorant la promiscuïtat de l’etiquetatge semàntic i la transformació del visitant en usuari. Aquest desplaçament vers la figura de l’usuari és un moviment estratègic que modifica la distància crítica davant les obres. A partir d’aquesta nova posició, l’usuari pot desafiar l’elasticitat de les associacions proposades i posar en risc la resistència dels significats emprats, ja que l’extensió de la mostra només es produeix en la seva reflexió.
Vanessa Oniboni
Afegir un tag: participa-hi
En l’exposició “Permeable: el significat és promiscu” es proposa una investigació oberta de la flexibilitat semàntica d’onze obres. Els visitants de la sala estan convidats a participar-hi a través de dues estratègies, una física i una digital.
Al costat de la cartel·la de cada obra trobaràs una màquina de retolar Dymo, amb la qual podràs escriure els tags que consideris rellevants per a l’obra en qüestió i afegir-los a la resta.
Al final del recorregut de l’exposició s’ha habilitat un espai amb ordinadors i llibres. Als ordinadors estarà activat el bloc de l’exposició, on també podràs introduir tags per a cada obra i per a l’exposició. Al bloc hi ha una pàgina de referents que, juntament amb els llibres, estan a la teva disposició perquè reflexionis i reconsideris el contingut de les obres i el projecte de la comissió. En la projecció del fons de la sala podràs observar com es va alterant el núvol de tags a mesura que hi vas participant.
A les cartel·les i al bloc podràs afegir tants tags com vulguis, repetir el mateix tag o introduir tags que ja han agregat altres visitants. Amb la informació que recollim, elaborarem posteriorment una publicació amb noves conclusions sobre la permeabilitat i la flexibilitat semàntica de les obres seleccionades per a l’exposició.
Organitza
LaCapella
Col·labora
Patrocina