Equation of time
Serafín Álvarez (Lleó, 1985). Viu i treballa a Barcelona. Actualment cursa el màster en Produccions Artístiques i Recerca de la Universitat de Barcelona. Recentment ha presentat el seu treball a La Panera (Lleida), The Private Space By (Barcelona), Cité Internationale des Arts (París), stuffinablank (en línia) i Sant Andreu Contemporani (Barcelona). És membre de grups com el Colectivo Turismo, Sons de Barcelona i Laboratori d’Art Sonor. Els seus projectes se centren en l’observació i l’apropiació de paràmetres cientificopopulars fent una crítica, a partir de la seva fascinació, dels codis i els conflictes per mesurar, valorar i transcriure experiències de caràcter científic a convencions d’ús universal. El treball oscil·la entre la metodologia empírica més sistemàtica i quantitativa, la controvèrsia lingüística dels enunciats, l’aporia de les certeses efímeres i de l’absurditat de la cerca de la precisió i l’homologació.
Equation of Time L’ésser humà sempre ha sentit la necessitat de mesurar el temps. Cada societat, en diferents moments, ha triat els punts o els fets de referència per establir un còmput temporal i ha inventat les estratègies i els artefactes apropiats tant per a la seva mesura científica com per al seu ús social. Avui dia, aquests paràmetres s’han fet més concrets i aconseguim cronometrar fraccions de mil·lèsimes de segon amb tota precisió un cop s’ha establert un sistema abstracte, allunyat del procés natural que preníem com a referència, que acaba determinant la nostra experiència quotidiana.
La vivència del temps és subsidiària d’aquests sistemes de racionalitat científica aparent i ens imposa l’adaptació a processos i ritmes regulats per un temps monetitzat, una temporalitat que vol ser de consens i homogènia, però que és imposada i hegemònica.
El que Serafín Álvarez presenta a l’Espai Cub forma part d’un procés de treball, encara en desenvolupament, sobre l’obsessió per la precisió, l’objectivitat, la universalitat, la velocitat i les estratègies per resoldre qualsevol desajust que es produeix en una convenció científica o cultural. Una recerca a dos nivells, artístic i pseudocientífic, a través de recursos i estris de qüestionable rigor científic o reconeixement crític, que provenen més de la cultura d’Internet, de tot allò que succeeix davant la pantalla, que de l’asèpsia d’un observatori d’alta tecnologia o de les parets d’una sala d’exposicions.
A equation of time determinats elements d’un fenomen d’interès científic sobre la irregularitat de la posició de la Terra respecte al Sol al llarg de l’any són les dades que l’artista utilitza com a exercici d’aproximació al fenomen des de perspectives diferents. L’exposició funciona com a eix central a la meitat del cicle de recerca, fent referència a l’adequació artificial de models naturals a models ideals.
D’altra banda, un enviament massiu de missatges electrònics en dates determinades al llarg de l’any confereix una dimensió d’esdeveniment a un fenomen d’interès discutible més enllà de la ciència o de l’obsessió personal de l’artista. Finalment, en acabar el cicle, una publicació tancarà el projecte.
Col·laboradors
