devenir guante
Theoria. Conocimiento Encarnado: Beatriz Regueira, María González en col·laboració amb Dasha Lavrennikov

Performance Devenir mascarilla, aire, guante, agua, mono, tierra, museo, luz

Performance amb el col·lectiu Theoria (Beatriz Regueira i María González) en col·laboració amb Dasha Lavrennikov

Devenir mascarilla, aire, guante, agua, mono, tierra, museo, luz és una activitat en forma de performance, com una meditació guiada situada a l’espai expositiu. En l’estat actual de les coses, en un món pandèmic regulat per una infinitat de normatives sanitàries, la nostra relació amb l’entorn es veu profundament afectada. Devenir... ens proposa reflexionar sobre els efectes de la implementació d’aquestes mesures en els nostres cossos i en el nostre sentir, el particular i el comú. I ho fa forçant la percepció envers aquesta situació, incorporant la màscara, la granota i el guant com a “objectes relacionals” de la nostra contemporaneïtat. L’ús “d’equips de protecció” busca estimular una “privació sensorial” per tal que els materials de seguretat siguin els nostres aliats a l’hora de generar una reflexió poètica i crítica sobre la relació amb l’entorn, en la qual, en tot moment, intervenen aquests elements que ens fan més conscients dels límits, de la respiració, del contacte, del perill, etcètera.

La proposta de Theoria parteix de l’obra de Lygia Clark i recupera la tradició crítica amb què Clark afrontava la seva feina. Busca la sensació de contacte per absència en l’estimulació del cos per mitjà de la paraula, el so, l’atenció plena i situada, tot fent èmfasi en l’espai entre les persones. Amb la seva clínica, Clark buscava connectar amb experiències sensorials íntimes, noves o desconegudes que de vegades remetien a “experiències prèvies a la vida”.

______________________________________________

La performance Esdevenir mascareta, aire, guant, granota, terra, museu, llum… no s’ha pogut fer a causa de la normativa sanitària derivada de la COVID-19 que s’ha implementat al llarg d’aquests mesos en forma de restriccions reguladores de les activitats que es poden i no es poden fer en un espai expositiu. Per les característiques de l’activitat, hem descartat una alternativa que no fos presencial, però us deixem aquí una reflexió sobre aquesta decisió, i també alguns materials del projecte en format àudio perquè els pugueu escoltar.

______________________________________________

Manifest de la presència

Theoria és un col·lectiu que treballa des del coneixement encarnat i la presència. Conscients que l’experiència subjectiva és un entrellaçament naturocultural i tecnològic, el nostre interès se centra en el camp dels cossos situats, de l’experiència comuna col·lectiva i la seva condició psicofísica emergent, en interacció constant amb l’entorn. El nostre camp d’acció és el de l’atenció plena, en el trànsit dels nostres fenòmens sensibles, incloent-hi la ment.

Per a l’exposició Esdevenir immortal i després morir, vam treballar en un dispositiu multisensorial inspirat en els objetos relacionais de Lygia Clark i en la nostra experiència de l’Estruturaçâo do self, l’obra limítrofa entre art i clínica que l’artista va desenvolupar al final de la seva pràctica com a manera d’experienciar la subjectivitat des de la presència i no tan sols des de l’exercici intel·lectual. Aquest tipus de “performance experiencial” es basa en l’efecte de la vivència dels experimentadors, una experiència “interna” que, tanmateix, pot arribar a generar una sensació de “cos col·lectiu” a través del que la crítica i curadora Suely Rolnik va anomenar el “cos vibràtil”, una sensació de dissolució del jo, dels límits del cos individual, i també de les fronteres entre vida i “no-vida”.

El cos i el tacte són “essencials”.

A causa de la situació generada per la pandèmia, vam haver de modificar tota la proposta inicial i vam decidir aliar-nos amb els objetos relacionais que hem anat incorporant durant aquests últims mesos: mascareta, guants, granota i distància. La nostra nova proposta va ser generar una meditació situada, tot entenent l’espai expositiu present com un cos que oscil·la entre la conservació i la destrucció, i que, com els nostres, conté moltes “altres vides”, que ara poden esdevenir presència.

La proposta es basava a convocar, a través de l’atenció plena, els fenòmens psicofísics que emergeixen de la nostra interacció amb aquests objectes relacionals de protecció, de manera que es pogués generar una experiència poètica i crítica dels límits que aquests creen: una mascareta, una respiració accentuada, un baf condensat, la materialitat del nostre paladar, de la nostra saliva, aire, aigua, terra. La porositat de la tela, que, encara que intenti tancar, no ho aconsegueix mai.

Aquesta experiència col·lectiva necessita les nostres presències, i no és substituïble per una pantalla d’ordinador. Seria una altra cosa que obviaria l’esperit de la proposta experiencial i experi-mental dels nostres cossos presents i en comú. Per aquest motiu, la performance Esdevenir mascareta, aire, guant, granota, terra, museu, llum… no s’ha pogut fer a causa de la normativa sanitària derivada de la COVID-19. No obstant això, com a altra cosa, us deixem aquí unes “imatges sensorials” que, a través de la pantalla –objecte relacional per antonomàsia del tecnocapitalisme–, podeu experimentar, amb mascareta o sense.

Potser l’atenció i la immanència de l’experiència present i situada ens poden donar una pista del que pot ser la vida després de la mort (del subjecte).

 

                                                                                                                          Theoria. Coneixement encarnat

                                                 (Beatriz Regueira i María González en col·laboració amb Dasha Lavrennikov)

 

Imatges sensorials. Preludi

En posició asseguda, fes tres respiracions profundes i intenta anar centrant l’atenció en el teu cos. Probablement, et trobes en un espai privat, en una posició còmoda, i preferiblement en silenci. Imagina que, juntament amb altres persones, ets a l’avantsala de l’exposició Esdevenir immortal i després morir i, tanmateix, continues connectat al teu present, a la teva respiració.

Una veu comença a sonar:

 

Contingut relacionat