Contigüitat quotidiana

Contigüitat quotidiana és una peça que fa referència directa a una de les coreografies quotidianes que tenen lloc en l’espai públic. L’espai públic del recorregut, del desplaçament, de la interacció anònima i desinteressada de les persones que a diari utilitzen el transport públic per  construir el trajecte personal sobre la pell de la ciutat. És l’espai públic del trajecte que realitzen els viatgers d’autobús.

L'ombra és un recurs visual i temàtic que caracteritza algunes de les obres de la Gemma Nogueroles. En anteriors ocasions havien estat les ombres d’objectes, artefactes utilitzats per l’home, i dels quals ella parlava a través de l'efecte de la llum, objectes dotats d’una càrrega metafòrica a través de la selecció que ella feia d’aquests objectes. En aquest cas hi ha un pas més enllà que el dota d’una complexitat més concreta. Les ombres són les de qualsevol persona a través de la interacció que es produeix en l’interior de l’autobús, a través de la casualitat del trajecte en el recorregut sobre el territori urbà i a través de la llum que es filtra per les finestres de l’autobús que, conjuntament, evidencia que es tracta d’una situació real i concreta. Tan real i concreta que alhora esdevé generitzable i per tant anònima.

És una imatge que tot i estar mancada de sons ens evoca la multitud de converses que, d’una manera involuntària, ens fa partícips a cadascú de nosaltres en el moment que podem esdevenir cossos projectants de l'ombra que aquí es representa.

És una peça de representació, no d’interacció amb l’espai públic.

En un altre moment i a amb una proposta que tenia per títol Altres sons la Gemma Nogueroles havia proposat una transformació de l’espai a través dels sons que es generen en determinats espais públics, en concret dins de la convocatòria Art Públic Calaf. Crec que els dos projectes es complementen en el sentit que comparteixen un interès en l’àmbit de la interacció humana en llocs públics; en el cas de Contigüitat quotidiana, mitjançant la representació i, en el cas, d’Altres sons mitjançant la intervenció i la transformació del so.

Aquesta obra ens evidencia el deambular peripatètic i les derives de les multituds urbanes, en el sentit que ho desenvolupa l’antropòleg Manuel Delgado en el seu llibre El animal público.

És també una peça que neix de l’interès de representar situacions que genera la ciutat contemporània i en aquest sentit obre una via de treball conseqüent amb aquestes investigacions estètiques que Gemma Nogueroles ha anat construint amb la seva obra. Per conèixer més a fons interessos en els quals ella formula el seu discurs artístic pot ser interessant consultar la conversa amb Jorge Luis Marzo que es publica a la pàgina web: www.humano.ya/gemmano

Ramon Parramon