Anomenar, posseir. Crítica de la pràctica taxonòmica

Agustín Ortiz Herrera centra la seva investigació en la pràctica taxonòmica del sistema de classificació d’espècies naturals desenvolupada en el context de la il·lustració europea per Carl Linnaeus (Suècia, 1707-1778). L’artista es focalitza en diferents exercicis de documentació sobre taxonomia en centres d’estudi especialitzats en Linnaeus, com els d’Uppsala i Londres, on hi ha més de 55.000 exemplars de plantes, animals i minerals enviats pels seus deixebles des dels confins del món. Ortiz proposa així expandir la investigació a Catalunya amb la intenció de crear sinergies i enllaçar amb autores que han desenvolupat discursos entorn del posthumanisme, la teoria queer/feminista i el moviment decolonial, com Lynn Margulis, Donna Haraway, Ariella Azoulay i Rossi Braidotti. L’estructura de la seva proposta es desplega en diversos àmbits com el qüestionament dels objectius de la classificació sistemàtica del coneixement, la reflexió sobre l’impacte dels mètodes científics occidentals en la textura social i el seu grau d’imposició i dominació cultural, la indagació sobre la relació íntima entre la taxonomia i l’expansió colonialista de les civilitzacions occidentals, el rastreig sobre l’esdevenir del coneixement local desplaçat i, finalment, la cerca d’una visió queer/feminista sobre aquesta matèria.

Per al context d’INDEX Agustín presenta una de les línies d'investigació en procés. Es tracta d'un treball artístic que se centra en la construcció d'una ficció especulativa basada en el concepte d'un Gabinet de Curiositats futur. Inspirat en l’inici de les ciències naturals (renaixement) en el qual el món màgic es resisteix a desaparèixer, l'artista ens trasllada a un temps paral·lel o futur (intencionadament ambigu) en el qual la humanitat, ja oblidada, és analitzada i recreada per uns éssers àvids de coneixement. Aquesta entitat intenta ampliar, experimentar i reconstruir la fragmentada memòria que conserva sobre la cultura humana i el seu entorn. Els límits entre l'artificial i el natural estan difuminats. Quan estudien l’antropocè, les disciplines com la biologia, l'antropologia i l'arqueologia s'entrecreuen i de vegades es juxtaposen.