Julián Pacomio
Julián Pacomio

Apocalipsi entre amics o el dia simplement

Dijous 23 de setembre del 2021

Fa molt temps que anem a dormir d’hora. Som gent de dia, la nit és cosa d’altres. Esperem l’apocalipsi tots junts, aquí. En algun moment, les coses familiars, íntimes, es tornaran inquietants i la fi arribarà plàcida, amable. Una cosa fosca emergirà a la superfície per acusar la vida, i ja res no serà igual; els records, els d’abans, ja no importaran, i només serviran els més forts, és a dir, els d’ara. No serem mai més contemporanis i només quedarà la llum del dia, simplement.

o

[…] és que això no té sentit, però la resta no té sentit, però la resta és la mort.

 

Julián Pacomio indaga, amb els seus projectes escènics, en la idea de còpia, remake, traducció i apropiació de materials aliens. Des del 2018, col·labora amb la coreògrafa Ángela Millano (Espanya) en el projecte de recerca Asleep Images, del qual formen part les peces Make It, Don’t Fake It (2019) i PSYCHO (2020). Treballa amb coreògrafs com João Fiadeiro (Portugal), Carolina Campos (Brasil), Luis Garay (Colòmbia), Daniel Pizamiglio (Brasil-Portugal) o Annika Pannitto (Itàlia), entre altres. El 2020 va comissariar NO NO NO SOLO SOLO NO, un cicle de performances per a la sala Amadís de l’INJUVE (Madrid), i prepara, juntament amb Ignacio de Antonio Antón (Espanya), l’exposició Contemplar una superfície inestable, guanyadora del concurs Inèdits 2021 a La Casa Encendida.

 

Contingut relacionat