BerlinTendenzen
L’eufòria inicial després la caiguda del mur i la posterior desaparició de l’RDA es van traduir en decepció generalitzada al final dels anys noranta, quan les expectatives de canvi a què aspirava la "mentalitat de l’Est" (amb vocació d’estat paternal socialista) van quedar frustrades per la lògica del capitalisme neoliberal. Aquest desarrelament sociocultural, aquest neguit espaciotemporal provocat per un canvi de país (i de món) sense bellugar-se de casa, constitueix el nucli del fenomen ideològic i estètic conegut com "Ostalgie". Les ràpides transformacions socioculturals condicionades per aquesta contradictòria reunificació originen un brou de cultiu creatiu que fa de l’escena berlinesa una de les més intenses i originals en el panorama de l’art internacional actual. El potent escenari creatiu, alimentat per la presència d’artistes de totes les latituds del món, provoca que els marges tradicionals dins del camp de producció cultural estiguin redefinint constantment els seus perfils a través d’una crítica sistemàtica dels seus respectius sentit i funció artística/cultural dins de l’espai social.
BerlinTendenzen és una exposició col·lectiva en la qual apareixen setze artistes (Martin Dammann, Jovan Balov, Kerstin Drechsel, JM Pozo, Charif Benhelima, Alexei Kostroma, Stu Mead, MK Kähne, Peter Kees, Shin il Kim, Sofia Hultén, Assaf "Safy" Etiel, Elke Marhöfer, Tere Recarens, Stephen Wilks i Shahram Entekhabi) d’onze nacionalitats diferents (Alemanya, Espanya, Rússia, Israel, Suècia, Regne Unit, Corea del Sud, Cuba, Macedònia, Iran i Bèlgica). Els participants han desenvolupat el seus treballs més recents a Berlín, i han fet de la ciutat el seu lloc de residència permanent. El cos d’obres contemplades, realitzades fonamentalment els últims quatre anys, comprèn formes artístiques com la pintura, la fotografia, el videoart, les instal·lacions i els objectes esculturats. Conforma un discurs que intenta ser una mena de flaix sobre aquesta vertiginosa escena artística, motiu que desactiva el tòpic de l’art alemany fet per alemanys, al qual tradicionalment ha anat associada la visió que des de l’exterior es té de l’art a Alemanya. BerlinTendenzen es postula aleshores com l’intent d’acostar-se a un escenari de creació en canvi continu que obre les portes a l’expressió artística, matisada per múltiples pinzellades estètiques i conceptuals, l’esperit de les quals porta implícita la polèmica tan propiciada per la mateixa ciutat.
Aquesta exposició pren com a referències aquests trets i intenta recompondre una estela artística que la ciutat empara. Conscient d’entrada que sense Berlín present, en paraules de Wolger Pölmann, BerlinTendenzen només pot aspirar a acostar-se la cua d’aquest arc de sant Martí.
Comissariat per: Dennys Matos i Lorena Pérez