Cançó i ball per a una font

Sota el Gran Teatre del Liceu, a cinquanta metres per sota de la Rambla, hi ha el llac del Cagalell. Fa vuit mil anys l’aigua d’aquest llac ocupava part de la superfície de Ciutat Vella i, durant el neolític, va ser l’indret escollit pels primers barcelonins que s’hi van establir. Fa vint-i-nou anys, després de l’incendi del Liceu, l’aigua del llac va tornar a emergir a la superfície de la ciutat a través d’una sèrie de canalitzacions, per acabar ballant a la Font Màgica de Montjuïc.

Aquest projecte vol explicar aquesta connexió hídrica entre els dos equipaments a través d’una composició musical i una dansa.

Irena Visa (Banyoles, 1985) és llicenciada en Comunicació Audiovisual, ha cursat estudis d’escultura a La Llotja, així com el Màster en Producció i Recerca Artística de la Universitat de Barcelona. La seva pràctica artística s’interessa sovint pels senyals que indiquen fenòmens de caràcter hipotètic en el context museogràfic, però també en l’entorn natural, urbà i artístic. Els seus treballs s’han pogut veure a la Fundació Tàpies, a la Fabra i Coats, a l’Espai Bòlit, al Centre d’Arts Santa Mònica, al Centre d’Art Maristany, al MAC Mataró i a la Casa de Cultura de Girona, entre d’altres. Durant els últims anys, també ha treballat com a dramaturga escènica amb el col·lectiu Contenidos Superfluos i ha estat resident al Centre d’Arts Santa Mònica.