Catalogació
EVA FÀBREGAS. (Barcelona, 1988)
Alhora que finalitza els seus estudis a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, desenvolupa el projecte 1983-1936 (Sunila), que s'exhibirà el 2012 amb el suport de la Beca de Artes Plásticas de la Fundación Marcelino Botín. El seu treball desplega la historicitat acumulada en cadenes d'imatges, objectes i formes que es resisteixen a ser desxifrades. Apropiant-se d'estratègies de la ciència-ficció, l'artista parasita aquests materials i dóna lloc a encontres insospitats, espais de contradicció i salts en el temps.
Amb motiu de BCN Producció 2011, Eva Fàbregas produeix a La Capella un dispositiu que s'articula al voltant de l'encontre insospitat de dos moments històrics en una seqüència cinematogràfica. L'element central és la pel·lícula de 16 mm 1959-1895 (Avrocar), que enregistra la trajectòria erràtica d'una aeronau futurista. Es tracta d'Avro Canada VZ-9AV, un prototip experimental d'aeronau militar desenvolupat al Canadà durant els primers anys de la Guerra Freda per encàrrec de l'exèrcit dels Estats Units. Dissenyada com un plat volador, la nau perd el control i en lloc d'enlairar-se pica repetidament el terra, aixecant pols al seu pas i descrivint una diagonal a mesura que s'allunya de la posició de la càmera.
La pel·lícula prové de l'Arxiu Nacional del Canadà (LAC) i es desplega entorn d'una única seqüència de pocs segons que correspon a una de les proves de vol fracassades de l'Avrocar l'any 1959 (només tres anys abans que s'abandonés definitivament el projecte). A partir de diversos talls sobre aquest pla seqüència i alterant progressivament el ritme de l'edició, el conjunt del projecte 1959-1895 es construeix sobre la fascinació per la textura primitiva de les imatges, la seva indeterminació històrica i la manera com accidentalment hi ressona l'arribada d'un ferrocarril, l'any 1895, a l'estació de La Ciotat. Per uns instants la trajectòria erràtica de l'aeronau sembla repetir, invertint el sentit de l'avanç, la del tren dels germans Lumière als inicis del cinema. 1959-1895 parteix d'aquesta col·lisió imprevista, en una sola seqüència d'imatges, de l'era espacial i els orígens del cinema –a contratemps, com en un trajecte de ciència-ficció: des del futur cap al passat.
Al voltant d'aquest pla seqüència s'aixeca un dispositiu constituït per diversos elements autònoms que exploren les transicions entre marc i contingut, obra i display. En aquest site-specific la banda sonora inexistent de la pel·lícula dels germans Lumière es recrea a partir d'un altre element trobat: el soroll d'un tren inclòs en un disc dintre de la sonda espacial Voyager, llançada des de cap Canaveral (Florida) l'any 1977, que, juntament amb 90 minuts d'enregistraments acústics, missatges en diversos idiomes, fotografies i altres miscel·lànies de la vida al planeta Terra, tenia la intenció de facilitar el contacte amb hipotètiques formes de vida extraterrestre. Deslligat de les imatges, el soroll del tren es difereix al llarg de l'espai expositiu. La intersecció d'aquests elements produeix una cadena de contagis que s'estén a la resta de les peces i genera una lògica de derivacions formals sobre un mateix conjunt de referents, motius i materials. L'espai de La Capella, en aquesta ocasió, opera com a caixa de ressonància d'aquest engranatge d'elements audiovisuals i escultòrics, superposant diversos moments històrics avortats que van apuntar cap al futur.
Agraïments: Oriol Barberà, Sabel Gavaldon, Jim Lloyd i Magellan Aerospace Corporation.
Col·laboradors