Creació Jove Mercè'99

"Un escrit amb significacions parteix d'una localització concreta i seleccionada d'allò que es vol transmetre".

Una de les premises de l'art contemporani d'aquesta dècada ens mostra el ventall de significacions produïdes pels mitjans que tothom tenim a l'abast. Hi ha mostres suficients d'aquestes multiespècies traduïdes en un conjunt de dades significants.

Ja fa més de tres dècades, els denominats nous comportaments artístics van advocar per una reacció enfront de l'objecte artístic tradicional i la creixent mercantilització de l'art, defensant la superació dels seus límits, el trencament de fronteres entre les disciplines, la negació de qualsevol jerarquia en relació amb la utilització de tècniques i materials, el trastocament del concepte estètic, el canvi de rol de l'artista com a creador i teoritzador de la seva obra i el paper cada cop més actiu de l'espectador.

Avui recórrer a la distinció de gèneres és, si més no, difícil, si tenim en compte la intervenció d'allò que es vol explicar abans que els mateixos signes identificatius i específics,

Podríem dir que l'art és sempre reflex del seu temps. De la mateixa manera que quan els historiadors i arqueòlegs s'acosten a l'estudi de temps passats analitzen les manifestacions artístiques per conèixer quelcom més del pensament, els sentiments i, en definitiva, la concepció del món de la societat que les ha generades, els projectes dels artistes contemporanis esdevenen el retrat perfecte, de vegades involuntari, de l'esperit, les contradiccions, les mancances, els anhels i els desitjos d'aquest fi de segle que ens ha tocat viure.

Tanmateix la contemporaneïtat més immediata també ha construït al seu voltant un cúmul de propietat i prioritats, on allò que és important ve donat per molts factors, però per sobre de tot, per com es tradueixen els resultat i quin és el producte final realitzat.

D'alguna manera, els artistes intenten, amb els seus treballs, trobar un sentit als temps que vivim, tot plantejant-nos interrogants que ens ajudin a entendre el món i a nosaltres mateixos.

La revisió i reactualització contínua d'eines modernes, com la fotografia, l'art electrònic o el vídeo ens torna a organitzar uns territoris de canvis constants d'actituds, utilitzacions i manipulacions d'aquests sota noves mirades. Mirades atentes, una vegada més, a expressar, descriure o explicar, més que a formalitzar en un sentit pur o a projectar sense un guionatge previ.

A només un any de la fi d'un segle que coincideix amb la fi d'un mil·leni, vivim en un impasse de redefinició social, econòmica, política i cultural marcada per les noves tecnologies de la informació i la comunicació. El futur, en el qual el concepte d'aldea global és ja una realitat s'endevina transcultural i descentralitzat.

La globalització, el multiculturalisme, la fi de l'etnocentrisme occidental, la tirania de la velocitat, l'aparició del món virtual i l'omnipresència dels nous mitjans tecnològics són alguns dels factors que generen una transformació del fet creatiu, que es tradueix en una gran heterogeneïtat de les produccions, la diversitat dels processos creatius i el distanciament de l'artista dels fenòmens de culturització.

Entesos, doncs, aquestes variables, podríem dir que ens disposem a escometre d'una forma clara: actes significatius concretats.

L. Górriz/Dalmau
Montse Badia