The designers republic
TDR

The designers republic. Brain-Aided Design at La Capella

Del 4 d'abril al 30 de juny del 2002

Exposició a cura de Ian Anderson i Xavier Calvo

Des de mitjans anys vuitanta, moment en què un dissenyador gràfic autodidacta i músic postpunk de Sheffield anomenat Ian Anderson va començar a dissenyar les caretes i l'interior dels discos dels amics a la seva ciutat natal, The Designers Republic ha crescut fins a convertir-se en un referent inexcusable per explicar l'evolució en els noranta d'aquesta disciplina. Lligat tradicionalment a les discogràfiques independents i en especial a la música electrònica d'avantguarda, la feina de The Designers Republic no només ha estat decisiva en la creació d'una estètica visual per a la escena electrònica, sinó també en l'adaptació del grafisme al format CD i en l'aplicació al disseny dels recursos digitals introduïts pel MacIntosh.
Encara que la base de la seva obra i el vessant que els va donar a conèixer en primer lloc és el seu treball comercial -que en els últims anys s'ha ampliat al terreny de l'espot televisiu, el videoclip, el disseny de pàgines web i el grafisme per a videojocs-, TDR ha desenvolupat des de mitjans anys noranta una activitat ben diferent. Tot un corpus gràfic ha estat creat per al terreny de la galeria d'art i en el format de l'objecte artístic que dóna cabuda a uns altres interessos logístics i ideològics. La feina "artística" dels TDR, normalment en forma de sèries d'estendards, entra dintre del terreny de la crítica cultural, i té com a temes principals el consumisme, el caràcter totalitari del flux d'imatges i missatges dels mitjans de comunicació i l'anàlisi del paper de l'artista en relació al sistema de mercat i a la cultura de tendències.

La forma idiosincràtica en què TDR utilitza la galeria en aquest cas es basa en la seva transformació simbòlica en un espai a mig camí entre el temple religiós, el pavelló commemoratiu totalitari i el centre comercial. La colonització de la galeria pels seus estendards i imatges té un component fonamentalment irònic, ja que porta fins a les últimes conseqüències l'ambigüitat inherent a la figura de l'artistavenedor, però és fonamentalment un tipus d'accionisme en el terreny de la política cultural. Aquest activisme, que es mou entre la sàtira i la guerrilla cultural, és l'eix d'aquesta mostra.
Per la seva extensió i pel seu caràcter de recull d'una dècada, Brain-Aided Design at La Capella és probablement l'acció artística més representativa i ambiciosa de TDR. L'exposició també reflexecteix el caràcter d'artistes pop de TDR. Emprant com a base de la seva obra els objectes trobats de la cultura mediàtica -logotips, elements de ciencia ficció, manga i videojocs-, el seu samplejat d'aquests elements està compromès amb una representació del soroll mediàtic semblant a la que trobem en el moviment cyberpunk. Les seves apropiacions dels mitjans i codis de la cultura corporativa repliquen neuròticament dins la galeria el fervor consumista i les articulacions de la consciència sotmesa al soroll blanc de la informació mediàtica.

Xavier Calvo

Patrocina: Caja Madrid. Obra social
Mitjans de comunicació patrocinadors: El País i Ràdio 4
Col·labora: Schilling