El mal alumne. Pedagogia crítica per a intel·ligències artificials
El mal alumne. Pedagogia crítica per a intel·ligències artificials estudia els mecanismes de la visió artificial i l’aprenentatge per mitjà de xarxes neuronals. Avui dia, les màquines veuen i aprenen, però què vol dir “veure i aprendre”? És possible pensar una pedagogia crítica per al seu aprenentatge? Com podem subvertir els usos normatius –comercials i de monitorització– d’aquestes eines? El nostre projecte d’investigació s’orienta a experimentar en aquest camp per mitjà de tres estratègies bàsiques: produir aprenentatges alternatius, valorar els resultats inesperats d’aquestes eines (moltes vegades considerats errors) i aconseguir fer parlar aquestes eines no de les imatges sinó d’elles mateixes, amb l’objectiu de revelar característiques del seu aprenentatge.
Estampa és un col·lectiu de realitzadors, programadors i investigadors que treballa en els camps de l’audiovisual experimental i dels entorns digitals. La seva pràctica es basa en una aproximació crítica i arqueològica a les tecnologies audiovisuals, en les possibilitats de les eines interactives i en els recursos de l’animació experimental. Entre els projectes que ha dut a terme el col·lectiu, podem destacar: Vomitorios (2018), Rotondes. Panorames i fases per a un espectador en moviment (2017), Rostro y código (2016), Speech Success (2015), Cartografia constant (2014), Atles visual dels centres de creació de Catalunya (2013), A la colònia penitenciària (2011) o La 72.024 mil·lèsima part d’un any (2007-2009). Els seus projectes han rebut suport en convocatòries nacionals i internacionals d’institucions com la National Film Board del Canadà, Arte, el CONCA, l’OSIC, Xarxaprod o Telenoika, i s’han vist en centres d’art i cinemes com l’Anthology Film Archive, el Centro de Arte Reina Sofía o la Tate Modern. Estampa està format per Roc Albalat, Pau Artigas, Marc Padró, Marcel Pié i Daniel Pitarch.
