Em sé arrapats al coll els tentacles del pop. Programa de vídeo

Em sé arrapats al coll els tentacles del pop *

Un programa de vídeo ideat i produït per Hamaca

Comissariat per Maite Garbayo Maeztu

Sala Polivalent de La Capella

Festival LOOP

Presentació el dimarts 13 de novembre, a les 18 h.

Horaris:
Del dimecres 14 al dissabte 24 de novembre, tots els dies de 12 a 20 h
Diumenge 25 de novembre, d'11 a 14 h

Som pobres de temps. Treballem tot el dia sense que hi hagi separació entre viure i produir, intentant prendre cada vegada més temps a la vida per treballar i poder afrontar deadlines i burocràcies infinites. El productivisme envaeix els nostres espais quotidians, les nostres relacions, les nostres cases… Per què en l’àmbit artístic, en què abunden pràctiques crítiques amb l’estat de les coses i amb si mateixes, naturalitzem i sostenim les precàries condicions materials de la nostra producció? L’imperatiu productivista ens insta a no adonar-nos que tenim un cos, a viatjar lleugers, a externalitzar o invisibilitzar les càrregues i les cures com a promesa neoliberal de mobilitat total, d’èxit professional, d’individualitat autònoma i sobirana. Em sé arrapats al coll els tentacles del pop ens anima a imaginar pràctiques d’interrupció i qüestionament de les lògiques de producció a partir de pensar la interdependència, la vulnerabilitat, els espais de trobada amb l’altre, o simplement el recés, com a maneres d’inflexió crítiques que ens acosten a altres formes d’estar a la vida.

Selecció de vídeos

Carmen Nogueira: 25’ 55’’ diarios, 2004, 4 min 5 s.

Aitziber Olaskoaga: La sonrisa telefónica, 2016, 38 min.

Cecilia Barriga: Im Fluss, 2007, 5 min.

Francesca Llopis: Fils d’oblit, 2011, 4 min 51 s.

Diego del Pozo Barriuso: Casting 1971, 2001, 20 min 20 s.

Eugènia Balcells: Fuga, 1979, 20 min 21 s.

Maite Garbayo Maeztu és historiadora de l’art i investigadora. És doctora en Història de l’Art per la Universitat del País Basc i mestra d’Història de l’Art per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). Fins al 2018 ha estat acadèmica al Departament d’Art de la Universitat Iberoamericana (Mèxic). Entre el 2015 i el 2016 va fer el postdoctorat a l’Institut de Recerques Estètiques de la UNAM amb el projecte Intersubjectivitat i transferència: cap a una estètica de l’incalculable. Ha publicat en diversos catàlegs d’exposicions, llibres i revistes especialitzades. Des del 2014 forma part de la Xarxa de Conceptualismes del Sud. El 2016 va publicar el seu primer llibre, Cuerpos que aparecen. Performance y feminismos en el tardofranquismo (Consonni). Les seves recerques se centren en les interseccions entre les teories feministes, la cultura visual i les visions des del sud, amb una atenció especial a les pràctiques de performance i el cos.

* Maria Mercè Marçal, Desglaç (1984-1988).