En lloc d'actuar fabulo
Performance al teatre. Registre sonor de l'actuació En lloc d'actuar fabulo de Laia Estruch a la Sala Villarroel.
Disseny gràfic: Ariadna Serrahima
Impressió: Impremta l'Automàtica de Barcelona.
Distribució: Múltiplos
10 de desembre, 21:00. Lloc: Teatre Villarroel. Única representació. Preu: 3 euros
Laia Estruch (Barcelona, 1981) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ciutat on viu. El 2010 va ser seleccionada per fer el darrer curs de llicenciatura a la universitat The Cooper Union (Nova York), on va estudiar amb artistes com Zach Poff, Matthew Buckingham i Sharon Hayes, que la van ajudar a donar un enfocament multidisciplinari al seu projecte. En aquest projecte la performance guanya cada cop més protagonisme i es fa servir d'eina per construir escultures efímeres, que, partint d'experi- ències personals, construeixen una nova espacialitat, en la qual el seu cos –ja sigui a través de la veu o de la gestualitat– es converteix en protagonista.
En lloc d'actuar fabulo, presentada a La Villarroel, és una peça escènica de 45 minuts de durada. Inclou un monòleg sonor a partir de la recuperació d'un registre de vídeo, en què Laia Estruch va entrevistar el seu pare el 2009, i un treball en curs, en el qual ha adaptat el contingut oral del vídeo a quatre performances. A partir d'aquest document d'àmbit familiar i caràcter autobiogràfic, l'artista explora conceptes que van des de la transmissió de la memòria emocional fins a la naturalesa de l'obra d'art amb relació al teatre i les possibilitats de la performance per crear espais escultòrics.
Aquesta presentació constitueix el punt final d'un procés de treball iniciat al començament del 2012 amb la transcripció de les quatre hores de la cinta de vídeo per fer una selecció de les frases més representatives del personatge entrevistat (el títol del projecte fa referència a una d'elles), els leitmotiv del seu pare, que han donat títol a la sèrie de quatre performances anteriors.
Les quatre performances són quatre lectures pensades per a l'espai expositiu. La paraula, ampliada i alhora esborrada, el cos i la veu són elements centrals de la presentació en escena. L'estructura que mantenen és sempre la mateixa: un anunci, a mode d'element gràfic, que informa i convida l'espectador; una actuació en directe, basada en la lectura d'un text, i una frase ampliada (a la paret o al full de sala), que funciona com a imatge. La lectura del text es projecta amb la veu de l'artista i unes partitures visuals que l'ajuden a transitar les paraules a través d'anotacions que alte- ren el llenguatge textual. I, finalment, un documental escènic, que recull l'àudio de la mateixa experiència i que es converteix en l'objecte de la performance.
En lloc d'actuar fabulo segueix l'estructura de les performances anteriors, incloent-hi una variació en el moment de la pròpia actuació: la imatge textual desapareix i la lectura es converteix en un monòleg sense partitura. L'espai en què la performance es presenta ja no és artístic, sinó teatral: els elements visuals desapareixen i són reemplaçats per elements d'un decorat teatral. La performance es desplaça a l'escenari del teatre i accepta el decorat existent sense transformar-lo, integrant-lo i provant d'explotar-ne al màxim les possibilitats. Gràcies al fet que no hi ha partitura, Estruch accentua la improvisació i afavoreix la creació d'un nou personatge en escena que recull la pròpia experiència i la transforma a través de la del seu pare, creant una ombra de la relació que va ser, i que ens transporta a un nou espai en el qual el públic de la sala es converteix en el centre. Es tracta d'una performance que també inclou la música com a element vertebrador o banda sonora de la pròpia experiència.
A més de ser el punt final d'un procés de treball que va del vídeo a la performance, n'explora els límits en un àmbit "aliè" com és el teatre per poder-se enfrontar a les potencialitats, diferències i similituds de la per- formance amb les arts escèniques o visuals.