Generació 2003 - Premis i beques d'art Caja Madrid

INTRO

El projecte Generacions, en la quarta convocatòria, continua suscitant l'interès dels artistes joves espanyols i residents. Les més de mil sis-centes obres i projectes presentats, i també la trajectòria de molts dels artistes que acudeixen a aquesta cita anual, confirmen la seva consolidació i el fet que es tracta d'una bona plataforma per donar a conèixer el treball dels artistes. Així mateix, continua sent un calaix de sastre en el qual conviuen múltiples aproximacions a la creació contemporània i un barem de les inquietuds, tant socials com estètiques, dels joves creadors, més enllà de les disciplines en què s'agrupen.

PINTURA
Les obres seleccionades, juntament amb el gran nombre d'artistes que s'han presentat en la disciplina de pintura, aprofundeixen en els diversos plantejaments, preocupacions i estils característics d'un mitjà que, envaït per l'expansió i l'actualitat d'altres registres expressius, es resisteix i mostra que encara té moltes coses a dir. Entre les obres seleccionades, algunes reflexionen sobre el que és natural i el que és artificial, sobre la relació entre la naturalesa i la cultura, i sobre els problemes derivats de la representació de la naturalesa, un tema amb una gran tradició pictòrica les arrels del qual arriben fins al romanticisme. Així mateix, altres obres subratllen els aspectes narratius i plantegen la seva ambigüitat a partir de la tria, l'elaboració i la posada en escena; i trobem també treballs sobre la memòria com a arxiu de la imatge, i la confusió entre inventar i recordar. La hibridació actual de tècniques també és present en aquesta disciplina, en la qual trobem obres que parteixen d'un treball directe sobre l'espai i combinen la tècnica mixta d'acrílic i fotografia digital. Gerardo López, guanyador del primer premi amb l'obra titulada Neó (2002), s'interessa per la multitud de variacions de la llum i la coincidència d'aquesta gamma amb els nostres estats d'ànim. Intenta provocar en l'espectador un efecte òptic i, en darrera instància, defensa el plaer de la contemplació.

ESCULTURA
Les obres seleccionades en l'apartat d'escultura són un reflex de la varietat de poètiques que caracteritzen una disciplina amb uns límits de definició cada vegada més difícils. Destriar el que és escultòric dins la fotografia, el vídeo, la instal·lació i la performance sembla una tasca impossible a causa de l'explosió de mitjans que, al llarg del segle XX, ha caracteritzat aquesta disciplina. Per això, entre les obres seleccionades, tan sols una minoria s'adscriuen a una tradició escultòrica més d'acord amb el que seria una manera clàssica d'abordar aquest mitjà artístic. Entre aquesta minoria hi ha l'obra de la guanyadora del primer premi, Mar Solís. La seva peça, titulada Pensaments de racó (2002), respon a un plantejament que parteix d'una recerca i un enfrontament contra les parets, les cantonades, el terra i les columnes per omplir-los de fantasies. No obstant això, en la major part de les obres seleccionades aquesta aproximació a l'escultura, des d'una perspectiva clàssica, ha desaparegut totalment, i tan sols en trobem un ressò o un record llunyà.

 
FOTOGRAFIA
Potser és en la disciplina de fotografia on s'observa més clarament un gir respecte d'altres edicions pel que fa als treballs que s'hi han presentat i que han estat seleccionats. Mentre que fins aquesta quarta convocatòria la representació d'una aproximació documental a la fotografia, fonamentalment en blanc i negre, ha estat una constant, en aquesta edició la línia de treball esmentada ha deixat pas a una fotografia en la qual es planteja el problema de la imatge des de la pròpia construcció i hi ocupa un lloc important el qüestionament dels llenguatges. Més d'acord amb la tendència predominant en l'art contemporani, la major part de les obres aborden aspectes com ara la narració, la manipulació digital, la intervenció en espais arquitectònics, la relació de l'ésser humà amb l'entorn, el diàleg entre la ficció i la realitat, la revisió del gènere del paisatge i altres relacionats amb el qüestionament de la identitat. En aquesta línia, l'obra de Jon Mikel Euba, guanyador del primer premi amb Zugastieta [Ankaz Gora] (2001), és un exemple més del centre d'interès tant de les seves obres fotogràfiques com dels seus vídeos: la construcció de la imatge, la ficció com a suposat document i la investigació de la relació entre l'acció i el document tot incloent-hi l'element de ficció.

 
 ART GRÀFIC
El canvi de denominació de la disciplina de gravat per la d'art gràfic en aquesta convocatòria tenia com a objectiu respondre a la necessitat d'incloure en la denominació una cosa que ja succeïa en la pràctica, ja que els artistes, en l'intent de saltar barreres, presentaven obres que se sortien del concepte clàssic del gravat i s'inserien en aquesta denominació més àmplia que representa l'art gràfic. No obstant això, aquest canvi de denominació obeeix a l'ànim d'eixamplar les possibilitats, d'incloure-hi, i en cap cas excloure'n, treballs que continuïn utilitzant tècniques com l'aiguafort, la litografia, la punta seca, etc. En aquest sentit, encara que en comparació amb anys anteriors, en els quals els processos eren més variats, en les obres presentades i en la selecció final s'observa un predomini de treballs que utilitzen l'estampació digital, la guanyadora del primer premi, Esther Rivas, ho ha fet amb una obra (Sense títol, 2002) en la qual continua utilitzant tècniques clàssiques com la xilografia sobre paper japonès i tintes a l'aigua. Perquè, en definitiva, més enllà de les tècniques que es fan servir, el que importa és el resultat final de l'obra presentada.

NOVES TENDÈNCIES
També s'ha pogut observar un cert canvi en les obres presentades en la disciplina de noves tendències, altres anys més centrades en els vídeos com a via de presentació de performances i accions, o en peces interactives i instal·lacions. En qualsevol cas, la tendència en aquesta edició, que recorda alguna altra d'anterior, és a presentar treballs videogràfics documentals en els quals el tractament de problemes socials és una constant. En aquest sentit, es pot dir que aquesta disciplina s'adiu amb les tendències exposades a la passada Documenta 11 de Kassel, en la qual es van veure nombrosos projectes documentals amb un gran interès pel tema social. Entre els treballs seleccionats, n'hi ha que aborden la problemàtica de les condicions de treball dels immigrants al nostre país; els maltractaments a què són sotmeses moltes dones per pares, marits i fills; la denúncia dels mecanismes i les actituds totalitàries en un intent d'analitzar la dialèctica entre els papers del poder i de la submissió, de l'amo i de l'esclau. En aquesta línia documental es troba també el projecte de María Ruido, guanyadora del primer premi, que a La memòria interior (vídeo de 32 minuts i 40 segons), i a partir d'un relat de la història de la seva família, indaga en el record de la recent emigració espanyola a Europa als anys seixanta i setanta. Hi reflexiona sobre els mecanismes de l'oblit i el record, i defensa la necessitat de construir la història. 
En aquesta disciplina també trobem treballs amb altres pressupòsits, com el d'Isabel Ivars-Sancho, que planteja una indagació sobre conceptes com ara el temps, l'espai i la comprensió de l'univers, en un anhel de recerca de l'eternitat. Per fer-ho, parteix de la dissolució del temps i de l'estudi dels elements que configuren l'espai que ens envolta. O com el d'Adrià Julià, el qual, a partir de la construcció d'escenes d'una gran ambigüitat en les quals destaca la ficció i la no acció, converteix els espais quotidians de la "realitat" corporativa en observatoris "etnològics" de comportaments socials.Així mateix, l'apartat de noves tendències acull una gran varietat de mitjans i tècniques, com ara el vídeo, el dibuix, la impressió digital, l'aquarel·la sobre paper, la porcellana vidriada, la terracota policromada i la fotografia.

CONCLUSIÓ
El conjunt de les setanta-tres obres premiades i seleccionades en aquesta convocatòria, juntament amb els vuit projectes que han obtingut una beca perquè es puguin dur a terme al llarg de l'any, mostren la riquesa de propostes, però també la deriva de la creació contemporània i, alhora, la gran diversitat de mitjans, la fragmentació i l'atomització de les arts al començament del segle XXI.

Patrocina:  caja madrid obra social