Home orquestra a la torre d’ivori
Una torre d’ivori és un lloc –o un ambient– on la gent viu feliçment separada de la resta del món per dedicar-se a les seves pròpies activitats, generalment mentals i esotèriques. Des del segle XIX, s’ha utilitzat per designar un entorn de recerca intel·lectual desconnectat de les preocupacions pràctiques de la vida quotidiana. Al Japó, mig milió de persones viuen com ermitans moderns. Són coneguts amb el nom de hikikomori, solitaris que es retiren de tot contacte social i, sovint, no surten de casa durant anys. Un home orquestra és un músic que toca diversos instruments musicals alhora fent servir les mans, els peus, els membres i diversos aparells mecànics. Aquest terme també s’utilitza per referir-se a una persona capaç d’executar diverses accions de manera simultània o assumir diverses funcions en una empresa.
Cristian Herrera Dalmau és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2012).
El 2014, guanya el Premi Miquel Casablancas en la modalitat d’obra amb la peça Dividir una muntanya. Inverteix els diners del premi en la producció del vídeo Xiprer cremant a mig gas. Després desatén la seva activitat artística gairebé del tot i se centra en el disseny i la producció d’objectes per encàrrec, activitat que esdevé la seva principal font d’ingressos. El 2016 es fa passar per interiorista i constructor: aprèn les nocions necessàries mitjançant tutorials de YouTube i reforma les oficines d’una empresa de desenvolupament. Durant els últims cinc anys dedica la major part del seu temps lliure a construir curosament el seu estudi, del qual amb prou feines surt.
