I like to be a resident

Aquest projecte és el resultat de l’intercanvi entre La Capella i el Jerusalem Center for Visual Arts (JCVA) en el marc del programa “Roundabout. Encounter Program”. El programa fou endegat el 2002 amb el propòsit de construir vincles entre el context de l’art contemporani desenvolupat a Barcelona i el d’altres ciutats d’arreu del món. En aquesta ocasió, el format de treball no ha estat la simple exportació d’exposicions d’un indret a un altre, sinó que vàrem decidir resoldre’l per mitjà d’unes estades. La curadora Nirith Nelson, responsable del JCVA, va ser a Barcelona visitant diferents artistes fins que va decidir convidar Daniel Chust Peters i Domènec a fer una estada a Jerusalem. Al seu torn, Martí Peran, director del programa “Roundabout”, després d’una estada a Israel, va proposar a Doron Rabina i Koby Levy de fer una estada a Barcelona. Els resultats d’aquesta experiència es varen mostrar el maig de 2007 al Tel Aviv Artists’ Studio i, ara, a Barcelona. I Like to Be a Resident, en ser una exposició derivada d’un procés de treball molt específic, no s’articula a partir de cap coordenada literària. En realitat, tot just és la presentació simultània del treball de quatre artistes, absolutament independents l’un de l’altre, i generat a partir de l’experiència de l’estada en un context singular. Aquesta peculiaritat del projecte és el que vol expressar el títol I Like to Be a Resident, tot afegint una dosi d’ironia sobre els engranatges del món de l’art; malgrat tot, és evident que rere el mateix títol també hi planen diferents referències a les relacions conflictives entre identitat i territori que traspuen els treballs dels quatre artistes. El treball Real Estate de Domènec és una compilació de materials que donen compte de la conflictiva gestió del territori en el context del conflicte palestí. Els assentaments, la violència administrativa i la destrucció de propietats formen part d’una agenda política que lluita per conquerir el territori pam a pam amb voluntat de permanència; però, paradoxalment, qui protagonitza aquest setge és una cultura amb una enorme tradició en l’arquitectura efímera (Sukkah). En una direcció paral·lela, Nakba (realitzat amb Mapasonor / Sàgar Malé) és una col·lecció de testimonis de desplaçats palestins en la qual els topònims es limiten a designar un record de llocs absolutament transformats. Daniel Chust Peters, en el projecte Airsoft, ha confeccionat una escultura de ceràmica concebuda específicament per ser oferta al donor del JCVA que, amb la seva col·laboració econòmica, va ser qui, al capdavall, va fer possible l’experiència de l’estada. El regal (una maqueta embolicada de l’estudi que l’artista va ocupar a Jerusalem) es va realitzar amb la intenció de lliurar-lo a seu destinatari i documentar el moment fotogràficament. Si el present encara es troba a l’exposició, només hi és en espera de poder fer efectiva l’entrega. Així, el treball és un gest d’imposició de transparència sobre els mecanismes que organitzen la dinàmica de l’art, al mateix temps que cerca una escenificació democràtica en la qual es podrien igualar irònicament els diferents agents que graviten entorn del món de l’art. Doron Rabina, durant la seva estada a Barcelona, va enregistrar diferents Details, amb una actitud volgudament voyeurista i de flâneur. El resultat són uns treballs videogràfics que delaten les ambivalències dels cossos que ocupen l’espai públic i proven infructuosament d’estar junts: a uns els ho impedeix la legislació; als altres, la solitud de la seva sexualitat. La pintura sobre un cartró del carrer, que reprodueix una manada de mones, redunda en la mateixa qüestió: la voluptuositat i el desig vinculats a la dinàmica grupal. Al costat d’aquestes treballs, Doron Rabina ha afegit dues sèries fotogràfiques recents (Drunks) i el treball Bare Back (2004) que complementen els projectes ideats a Barcelona. Amb les fotografies es tornen a construir petits drames sobre el desig, amb cossos llançats sobre escenaris copiosos o embolicats de sucoses natures mortes. Exactament la mateixa ambigüitat que generen els preciosos cristalls derivats de la fractura i l’accident. Koby Levy ha desenvolupat el projecte All Earth,Travelling with Yosi Romano arran de la seva estada a Barcelona. El treball utilitza Barcelona com a punt de partida d’un viatge fins a l’extrem atlàntic de la costa mediterrània. El primer impuls per a fer aquest trajecte és de caràcter biogràfic: descendent d’immigrants nord-africans i vinculat professionalment a d’altres minories de Tel Aviv, Koby Levy intenta fer un viatge que l’instrueixi sobre la diferència tot acostant-se a l’origen. El resultat, però, és que el viatge es revela en tot un altre sentit: turistes, immigrants, aus migratòries, paisatges mòbils…Tot el que s’esdevé durant el viatge accentua el que se sospitava en sortir: no és possible construir un relat articulat sobre la identitat, sempre nodrida amb l’acumulació de fragments que només es poden compassar cacofònicament.