Infinita/Unfinished. Poètica del cansament
A cura de Beatriz Escudero i Eloy Fernández-Porta
La improductivitat, la immobilitat, la pèrdua, els temps de transició i els de clausura són alguns dels temes que va treballar Camila Cañeque. La seva producció artística, desenvolupada al llarg de dotze anys des del 2012, es va expandir en cinc camps creatius: la performance, la instal·lació, la fotografia, l’art objectual i l’escriptura. Aquesta exposició n’ofereix una mostra, i presenta al públic una selecció representativa de les seves peces, entre les quals té una rellevància especial el vídeo de performance. Tot recuperant un antic projecte esbossat per a La Capella, posem el focus en l’obra de Cañeque, una de les artistes més singulars de la seva generació, perquè, com va escriure ella mateixa, cap pàgina no serà l’última.
Camila Cañeque (Barcelona, 1984-2024) va investigar el cansament dels nostres paisatges contemporanis per mitjà de projectes de performance, instal·lacions, objectes i textos. Mitjançant un ús figuratiu del vocabulari de les societats de consum, combinat amb composicions més abstractes, la seva pràctica artística és una oda a la inactivitat, una cara B dels nostres temps accelerats i hiperconnectats en què sovintegen el silenci, la quietud i el que està deshabitat, cosa que revela un esgotament multifacètic, una ressaca tant històrica com física, política i mediambiental.
Va exposar o performar les seves obres en espais com la Galeria Vermelho (São Paulo), la Microscope Gallery (Nova York), The Kitchen (Nova York), el Kulturhuset Museum (Estocolm), CaixaForum (Barcelona), la Galeria Joan Prats, La Virreina Centre de la Imatge, la Lucía Mendoza (Madrid), el Glasshouse Project (Nova York), el Queens Museum (Nova York), el Museo Lázaro Galdiano (Madrid) i La Juan Gallery (Madrid), entre altres. Va fer residències en centres com el Mana Contemporary (Nova Jersey), la Nida Art Colony (Lituània), la NauEstruch, Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona, el Largo das Artes (Rio de Janeiro) i el Zentrum für Kunst und Urbanistik - ZK/U (Berlín). Va obtenir la beca de recerca CREA de l’Institut de Cultura de Barcelona, va ser finalista del premi Miquel Casablancas i va guanyar la beca Exchange de Homesession.
Va impartir tallers i va fer xerrades a la Universitat Estatal de Nova York (SUNY), a la Universitat Pompeu Fabra, a Can Felipa i en altres institucions. La seva obra ha estat ressenyada en publicacions com Artsy, OFFICE Magazine, Hyperallergic, The Journal, BOMB, El País, La Vanguardia, El Periódico de Esen o el recull Emergency Index, publicat per Ugly Ducking Presse.
Entre els seus escrits destaquen dos textos fets per a projectes de La Capella: “El motor inmóvil”, per a Una altra llum enlluernadora, de Diego Paonessa, i “Correspondencias simbólicas entre folklore católico y música mákina en el casco antiguo de Barcelona”, per al projecte homònim de Marc O’Callaghan. És autora dels articles “Los olvidantes”, publicat al volum col·lectiu Olvidar/Forgetting (Brumaria); “Compartir intempèrie”, a Jot Down, i “Bach, bachata”, a Oral, així com de l’assaig La última frase (La Uña Rota, 2024).