Intravia
Gerard Ortín (Barcelona, 1988) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i va cursar estudis a l’Aula de Música Moderna i Jazz (Conservatori del Liceu). Ha rebut la beca de creació artística de la Fundació Guasch Coranty i ha estat resident a NauEstruch. El 2012 va presentar “Cortex”, una exposició en col·laboració amb l’artista Marc Larré a la Galeria Estrany – De la Mota. Col·labora amb el grup Sons de Barcelona (dins de Phonos, MTG i UPF) i al projecte Voz Mal amb Jaume Ferrete. Combina la seva formació artística i musical per experimentar amb diversos formats audiovisuals, sonors i performatius. Ha enfocat la seva indagatòria personal en l’exploració d’un entorn immediat, el seu jardí, entès com un espai intersticial entre la llar i el bosc. Aquest escenari ha marcat les pautes d’un procés que apel·la a la noció de la naturalesa com a espai psíquic.
Durant gairebé quatre anys Gerard Ortín va desenvolupar un retrat subjectiu del jardí de casa seva –situada al costat del bosc de Collserola– materialitzat en fotografies, seqüències de diapositives, videocreacions, videoaccions, performances i instal·lacions. Gràcies a una beca de creació de la Sala d’Art Jove va programar la primera Ruta (2011), un recorregut diürn pel bosc, ben bé al costat del seu jardí. D’aquesta manera, va apostar per intervenir amb diversos materials artisticoculturals aquest nou espai “no controlat” i compartir, mitjançant un itinerari col·lectiu, la seva visió de la naturalesa com a espai psíquic i físic. Aquest grau de gestió de l’experiència va suposar un replantejament i una adequació de les mateixes estratègies de treball que van obrir noves vies d’exploració al seu procés.
Organitzat en sis sessions per a quinze persones prèviament inscrites, el projecte Intravia suposa un nou repte per a l’autor i per als assistents: un recorregut nocturn pel bosc de Collserola en què els participants també són protagonistes de l’obra. Un espai natural desconegut, un espai culturalment intervingut i els espais mentals de cadascú són, al seu torn, escenaris i actors. Els límits perceptius, la construcció simbòlica del lloc i l’experiència física d’aquest funcionen com a estímuls i com a obstacles. Una proposta altament implicativa i no exempta d’un sentit ritual que proposa un diàleg entre públic, entorn i intervenció artística. El recorregut, que inclou etapes, formats d’interacció i tempos diferents, estarà guiat per un protocol que es donarà a conèixer al punt de partida. En clara continuïtat amb el seu projecte global, Intravia marca una expansió en què Ortín aboca recursos formals i conceptuals de tot el seu espectre creatiu. Un format obert i híbrid i un espai deslocalitzat que alhora li permeten i l’obliguen a controlar completament els codis que determinen el procés, generant una autèntica dramatúrgia experimental per a aquest esdeveniment artístic íntim i “lloc específic”.
Apostant irremeiablement per l’autonomia de gestió de la seva fórmula i el seu discurs, Ortín tanca amb aquest projecte el cicle de propostes vinculades a aquest lloc en concret, mentre obre noves vies en l’aproximació personal a la naturalesa. Ecològicament ètica, però no vehiculada per la denúncia ecologista, la seva especulació estètica uneix vivència i intel·lecte a través de l’adaptació corporal a l’arquitectura de l’entorn natural. Un “apropament animal al paisatge” com a fenomenologia cultural que escapa a llocs comuns com el romanticisme bucòlic o el paisatge preciosista per buscar una experimentació genuïna a través de la intimitat. “[...] But it may also present itself with more performative dimensions, where it tries to create a multifaceted sensory experience, modeling a new world. All these different practices of the body moving in time and space define the walk and walking as a ritual-like activity where the body responds to an environment that it is at the same time creating, organizing and appropriating. [...]” DE JONG, ERIK A. Performance and Appropriation: Profane Rituals in Gardens and Landscapes. Ed. Michel Conan. Washington D.C., 2007. “El significado de la palabra buey no es el animal buey sino su imagen psíquica.” BARTHES, R. La aventura semiológica. Paidós. Barcelona, 1990. Intravia compta amb la col·laboració d’Albert Coma, Irati Gorostidi, Cristian Herrera, Victor Mier, Nil Ortín i Sara Parrilla, així com amb una intervenció específica de Jaume Ferrete.
Enllaços
Gerard Ortín:
www.gerardortin.com
Col·laboradors