Kidult magic show. Espectacle
Una pastilla, un espectacle
Generació rere generació, el desig de fugir de la realitat sempre s'ha manifestat en l'art camuflat sota formes canviants. Perquè la realitat no agrada, no complau, no compleix amb el que se n'espera, no s'adapta a les nostres exigències, no ens fa sentir (sempre) feliços, no ens aporta la il·lusió necessària. I perquè sovint defrauda, inquieta, espanta, aïlla, modela, ens fa com vol. O dificulta que puguem ser com creiem que som o com voldríem ser.
Davant d'aquesta contrarietat, són nombroses les opcions que es presenten des de l'art o per mitjà de l'art. Per evadir la realitat. O per fugir-ne. Per arribar a creure que no existeix, tot i saber que això és impossible. Per creure que és diferent de com la veiem. Per ajudar-nos a suportar millor la seva crueltat. Per estimular-nos a continuar pensant. Potser en un altre món. Potser millor.
No sé per quina raó, l'obra de Núria Marquès gira al voltant d'un viatge, o millor dir, d'una fugida, de manera que el que ens proposa és una evasió de la realitat. I ho fa per obra i gràcia d'un dels fetitxes de la nostra societat contemporània: els fàrmacs, una pastilla o, per ser més precisos, un ansiolític. I és que, sense fer apologia de les seves virtuts, qui no n'ha experimentat mai l'efecte?, o qui, en prendre'n un, no s'ha sentit com si se n'anés d'aquest món, com si fos feliç o ho comencés a ser?
Tot se soluciona amb una pastilla. O, com a mínim, la nostra felicitat. Era això el que Núria ens volia fer entendre. I per fer-ho, què millor que una imatge immediata al costat de les promeses d'un ansiolític. Amb una estètica ràpida. Sobretot ràpida i sense complicacions. Per exemple, la de les icones que il·lustren les instruccions de salvament. En el cas d'un accident. D'avió. O per mitjà d'una estètica kidult: la que l'artista identifica amb la de certs adults. Amb la dels qui encara no saben que fa molt de temps que van deixar de ser nens. O amb la dels qui, sent adults, continuen sent, sobretot, infantils.
Emparant-se en la immediatesa d'una iconografia ràpida i eficaç, el que Núria ens proposa són viatges d'anada i tornada. Coloristes bots salvavides per a cadascun dels nostres dies grisos. Vàlvules d'escapada, encara que no siguin per sempre. És a dir, momentànies. Perquè el punt negre de la seva proposta saltava a la vista al cap de poca estona de percebre-la: l'efecte d'una pastilla no dura tota una vida. De manera que, quan en disminueix l'efecte, et tornes com eres abans. Et tornes a veure com eres. És a dir, infeliç. Entens que tot està determinat per una data de caducitat.
Aprofundint en les vàlvules d'escapada que, si bé momentàniament, ens endolceixen la vida, ara Núria es fica en un món diferent i alternatiu. El nostre món. És a dir, el de sempre. Però sabem que també se'ns enganya. És un món en què la il·lusió s'erigeix com la solució dels nostres anhels. De felicitat. I és a l'il·lusionisme, a la màgia, a l'aparició i a la desaparició a què ens remet l'artista amb el seu Kidult Magic Show, un espectacle de màgia per a adults que no són adults. O per a nens grans. Un espectacle en color en què l'engany es fa evident. I un espectacle fals en què la trampa salta a la vista. Però, què importa que sigui evident si tots sabem què s'hi amaga al darrere?
Per evadir-se de la realitat o per entendre-la d'una altra manera o per apreciar-la d'una forma diferent o per fugir-ne una estona són els motius pels quals Núria crea unes obres en què la imatge ho és gairebé tot. La resta és dels qui creuen que la seva immediatesa no és certa.
Frederic Montornés
Patrocina: Caja Madrid. Obra social
Mitjans de comunicació patrocinadors: El País i Ràdio 4
Col·labora: Schilling