La condició narrativa
Alexandra Laudo (Barcelona, 1978) és fundadora i directora d’Heroínas de la Cultura, una plataforma per al desenvolupament de projectes en l’àmbit de les arts visuals contemporànies que centra la seva activitat en el comissariat de programes expositius. Va ser cap de comunicació de la Fundació Antoni Tàpies entre el 2005 i el 2012, i coordinadora de les edicions 2009 i 2010 del Festival Loop. És llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i postgraduada en Gestió Cultural i Museologia per aquesta mateixa universitat i per la New York University, on va estudiar amb una beca de La Caixa.
Recentment ha comissariat l’exposició “Viaggio al centro della Terra”, al Museo di Città de Sassari (Premi de comissa- riat Marco Magnani 2012); el cicle expositiu “Constel·lacions familiars”, a l’Espai DOS de Terrassa (Premi Terrassa Comis- sariat 2012); el programa Videofeminismes per a la Mediateca de CaixaForum, i l’exposició “Jour de fête”, a The Private Space (amb Pedro Torres). En el marc de la convocatòria Tutorial va ser responsable de la programació de la Sala d’Art Jove durant el 2011 (amb Azotea i Julieta Dentone). La condició narrativa vol plantejar una reflexió sobre els mecanismes de construcció, la posada en circulació i el consum de narracions a partir de l’engranatge entre text (oral o escrit) i imatge. El projecte s’articula mitjançant una exposició i un programa d’accions paral·leles en què participen vuit creadors contemporanis: Pieter Geenen, Karlos Gil, Marla Jacarilla, Kaia Hugin, Tamara Kuselman, Julia Mariscal, Ryan Rivadeneyra i Pedro Torres.
La condició narrativa, entesa com l’impuls de traduir l’experiència en relat, és un tret intrínsec a la cultura i a la naturalesa mateixa de l’ésser humà. La narrativitat és un metacodi que permet construir i transmetre missatges sobre una realitat comuna, i és mitjançant estructures narratives que, com a humanitat, generem formes de significació i conei- xement. Atès que el llenguatge és la condició que possibilita i estructura el pensament, la narrativa, com Roland Barthes enuncia, sorgeix entre la nostra experiència del món i els nostres esforços per descriure lingüísticament aquesta experiència. Així mateix, Walter Fisher parla també del fonament narratiu que té qualsevol forma de comunicació amb sentit i de com el món cobra significat, per a l’ésser humà, a través de formes de narració. En aquest món, però, cada cop més saturat d’imatges fixes i en moviment, nosaltres som, cada cop més, éssers mediàtics. En gran part, construïm significat i coneixement amb relació a estructures narratives basades en l’ús de la imatge. Per això, la nostra “condició narrativa” és cada cop més visual.
L’exposició reuneix nou propostes artístiques que tenen la narració com a eix vertebrador i que, més concretament, es construeixen a partir d’una conjugació d’imatge en movi- ment i elements narratius, els quals s’integren a la peça artística mitjançant pistes auditives o com a subtítols. Són propostes que denoten una influència del fet literari, i que, en alguns casos, s’emplacen en un espai fronterer entre les arts visuals, la literatura, la performance i el cinema. L’engranatge entre referent visual i narració dirigeix l’atenció cap a l’om- nipresència de la imatge en la societat contemporània i cap a la seva relació amb l’essència narrativa de les nostres estruc- tures de coneixement.
El programa d’accions planteja un desplegament de les obres fora de l’espai estrictament expositiu, a través d’una sèrie d’actuacions que operen en el marc de l’esfera pública, i que s’aniran desenvolupant al llarg de l’exposició. Són tres accions, en cadascuna de les quals s’ha convidat els artistes a desenvolupar derivacions de les seves peces en tres for- mats específics, sempre partint del binomi imatge/narració.
- Acció 1: cada artista ha creat una postal. Se n’han pro- duït mil exemplars que s’han distribuït a diferents punts de la ciutat.
- Acció 2: cada artista ha creat una proposta en forma de correu electrònic. Aquests correus s’enviaran en dies diferents als contactes de la base de dades de La Capella.*
- Acció3: cadaartistahacreatunapropostautilitzantun espai publicitari d’un mitjà de comunicació imprès o en línia.
Més que utilitzar aquests formats com a eines de comunicació de l’exposició en si mateixa, amb aquest programa d’acci- ons s’ha volgut introduir en aquests espais un tipus de relat que operés des d’un altre paradigma comunicatiu, des d’una lògica que no és la del mercat sinó la de l’especulació creativa, mirant de subvertir els canals de comunicació i transmissió d’informació convencionals amb la finalitat d’activar una reflexió sobre els mecanismes de circulació i el consum de les imatges i els relats.
Comissària
Alexandra Laudo (Heroínas de la cultura)
Artistes
Pieter Geenen, Karlos Gil, Marla Jacarilla, Kaia Hugin, Tamara Kuselman, Julia Mariscal, Ryan Rivadeneyra i Pedro Torres.
Activitats relacionades
Dimecres 9 de gener de 2013
18.30 h: visita comentada a l’exposició a càrrec de la comissària 20 h: Livin’ la vida loca, performance a càrrec de Ryan Rivadeneyra * Si esteu interessats a rebre aquests correus electrònics, us podeu ins- criure a la base de dades de La Capella a través d’aquesta pàgina web: http://lacapella.bcn.cat/lacapella/informacion.php?lang=cat
Enllaços
Heroínas de la Cultura: www.heroinasdelacultura.com
Heroínas de la Cultura al FaceBook: www.facebook.com/heroinasdelacultura
Col·laboradors
OCA Office for Contemporary Art Norway
Butxaca l'agenda cultural de Barcelona
