L'espectador com a espectacle

Artistes participants: Sergi Jordà i La Fura dels Baus, Dídac Lagarriga, Cristina Casanova, José Lozano+ Eugenio Tisselli Vélez, Roc Parés, Daniel Miracle

Comissariat per: Carles Hac Mor i Ester Xargay

L'espectador com a espectacle. Exposició col·lectiva interactiva

Sense espectador no hi ha espectacle, i, si convertim l'espectador en espectacle, de fet ja no hi ha espectador i, per tant, ja no hi ha espectacle. I què passa quan no hi ha espectacle? Que ens trobem amb un mirall, l'speculum, proper a spectaculum, sí, tot i que també a la vora d'spectativus, o sigui, d'allò especulatiu. 
Ara bé, en passar d'spectaculum a speculum per arribar a spectativus, passem per specto, és a dir, per considerar o apreciar, parents de reflexionar i contraparents de reflectir. I així ens allunyem d'spectrum o representació. 
De tot plegat i de molt més, en podem col.legir que, sense espectacle, l'exespectador pot sortir de la passivitat que el caracteritzava i entrar en activitat sense haver de representar res, ni tan sols allò que el feia objecte de l'espectacle. I un cop acabada la representació, què passa? Que comença la representació en un altre espai de representació.
Perquè l'exespectador, en esdevenir espectacle, ja té uns altres espectadors. I segons això, diríeu que no hi ha escapatòria a l'espectacularitat, que el mirall és indefugible. I tanmateix, ningú no pot afirmar coses així, sense caure en l'specus o caverna de les idees sense esperança o spes, mot germà de l'arrel spec d'spectaculum, speculum, spectrum i etcètera.
La tesi d'aquesta exposició és, doncs, l'absència de tesi i la presència d'especulació a través d'unes obres que no en demanen cap, d'especulació, i que, precisament per això, i per fer-nos ser l'espectacle d'uns espectadors, especulen -que ve d'especulum, espill, mirall, mirador- amb tot i amb tothom, sempre que algú hi vulgui veritablement especular, cosa que mai no pot ser obligatòria.

FMOL Zumbotrom
Instal·lació de Sergi Jordà i La Fura dels Baus
FMOL és un programa informàtic, un bell instrument, un software musical que permet de processar qualsevol so i treballar-lo tot manipulant-lo visualment. El disseny d'interface de FMOL compta amb una configuració gràfica excepcional: les cordes d'una mena de lira electrònica o oscil·loscopi. El ratolí de l'ordinador permet de fer-hi vibrar el so en tota una xarxa de característiques possibles. I això incita a indagar i a jugar (recordem que jouer en francès vol dir tocar) tant modelant visualment com modulant musicalment. El projecte original de FMOL (Faust Music On Line) neix el 1998 per a l'espectacle de la Fura dels Baus "Faust. v3.0". Sergi Jordà va concebre el programa per ser posat a Internet, perquè tothom qui volgués hi treballés una peça. D'aleshores ençà el programa no ha deixat d'evolucionar.

oiticia vs. murakami
de Dídac Lagarriga
és una peça inspirada en l'hélio oiticia, artista brasiler molt actiu els anys 60 i 70, i l'haruki murakami és, actualment un dels escriptors més llegits al japó. aparentment no hi ha cap relació entre ells. Però jo partia de la meva suma anterior, així que tampoc em va semblar tan estrany mesclar aquests dos autors en el projecte que ara presento.

Web xxx
Cristina Casanova
És una web lúdica que s'endinsa en l'univers sadià mitjançant el joc, i que cerca la complicitat de l'internauta, oferint-li la possibilitat de participar-hi activament, de tal manera que els divertiments on-line poden convertir-se en irrefrenables divertiments off-line.
A la web, s'hi poden trobar alguns jocs viciosos, texts del Marquès de Sade, alguns texts teòrics al voltant de la seva obra literària, un xat per compartir opinions llicencioses i un match llibertí per cercar i contactar amb personatges afins del ciberespai.

Vaina Systems
Instal·lació de José Lozano+ Eugenio Tisselli Vélez
Vaina Systems és un grup de treball interdisciplinari format per José Lozano i Eugenio Tisselli. Entre les nostres propostes hi ha la de trobar un equilibri entre la creació artística i el desenvolupament tècnic, bo i mantenint totes dues activitats entre les dualitats usuari-espectador i ordinador-mitjà d'expressió sigui cada vegada més transparent i intuïtiva. Creem interfases tant de software com de hardware a fi d'establir vincles entre el món físic i el virtual.

Sense títol (L'assaig dels espectadors)
de Roc Parés

Instal·lació Audiovisual
Dimensions variables
Foixà / Barcelona 2001/2002

Inventari:
Càmera inalàmbrica 
2 monitors TFT 2,5" 
(A) Moble de fusta
Reproductor DVD 
(B) Mur pintat blanc de 2,5 m alçada x 6 m llarg 
Cablejat senyal i corrent

WTV.BCN.CTR.
Daniel Miracle
Neokinok.tv., nom que remet al "cinema ull" de Dziga Vertov, és un projecte artístic d'investigació i recerca experimental que busca d'altres possibilitats expressives en el món de la televisió. Neokinok.tv. proposa un model de televisió independent, de baix pressupost i d'àmbit local, per a la futura societat postdemocràtica.
WTV.BCN.CTR és un canal de televisió proposat per NKTV que inclou la creació automàtica de continguts, la realització en directe de programes, la participació de l'espectador i tot allò que pugui succeir en el seu entorn.