Makebelieve Neuromancer

Makebelieve Neuromancer és una instal·lació escultòrica immersiva en què s’explora la idea de la transitorietat i la seva capacitat de formació d’altres tipus d’existència i subjectivitat.

A través del concepte d’armadura, de profilaxi, i mitjançant les línies de recerca escultòrica que l’artista ha estat desenvolupant en la seva obra sobre el comportament i l’acoblament dels materials, es reflexiona sobre la seva capacitat de mutació. I, sobretot, se celebren la condició de canvi constant, les identitats no normatives i la idea mateixa de la transformació com a lloc habitable i no com a lloc de pas.

Lucía C. Pino

L’obra de Lucía C. Pino gira entorn de la recerca enfocada a la materialitat i la seva contingència, tot generant acoblaments escultòrics amb el desig d’explorar les esquerdes de la distòpia en què estem immerses i el que en sorgeix com a potència resignificadora. Tot això, apostant per una presència física i ambiental a la recerca de reencantaments possibles.

Lucía C. Pino ha mostrat la seva obra en exposicions individuals i col·lectives organitzades en instal·lacions com ara Arco (2020 i 2019), Dilalica (2020), Et-hall (2020 i 2017), el CCCC (2020 i 2017), el COAC (2019 i 2016), la Heinrich Ehrhardt Gallery (2018), l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró (2018), Espositivo (2018), Bólit (2018), l’Arts Santa Mònica (2017), el FAD (2016), àngels barcelona (2016), Ana Mas Projects (2015), l’ADN Platform (2015), el Local Project Art Space de Nova York (2013), el Pragda Big Screen Project de Nova York (2011), la Casa Àsia de Barcelona (2010), la Triennal de Milà (Itàlia, 2006) i el D/ART de Sydney (Austràlia, 2006).

Ha estat premiada com a millor artista espanyola de 2020 per DKV-Swab. Així mateix, ha rebut un reconeixement ArtsFAD i la beca Osic 2019.

La seva obra forma part de la col·lecció del MACBA, DKV Arteria, Utopicus Art i olorVISUAL de la Fundación Ernesto Ventós.