Fatum
Les imatges i les seves relacions
Aquesta exposició parteix de la recopilació d'imatges, mitjançant la tècnica fotogràfica, de les flors i elements commemoratius situats en punts de la xarxa de carreteres on hi ha hagut accidents mortals. El treball ubica i relaciona les imatges dins els àmbits social, antropològic, simbòlic, i en diversos contextos històrics i arqueològics.
"Més que no pas la manca de visibilitat, l'estat deficient de conservació de la carretera o la falta de concentració, el que explica que algú perdi la vida en un accident de trànsit és… que es tracta d'un ésser mortal!"
El fet de la mort: acceptació i justificació estètica
Més que no pas la manca de visibilitat, l'estat deficient de conservació de la carretera o la falta de concentració, el que explica que algú perdi la vida en un accident de trànsit és... que es tracta d'un ésser mortal!
Però, és clar, fa por assumir que la condició de mortal sigui intrínseca a l'ésser humà -hi ha qui ha definit la vida com una malaltia hereditària, crònica i mortal-, i es prefereix presentar-la com a quelcom exterior i accidental. Amb tot, hi ha moltes altres maneres de defugir el fet de la mort, inclosa aquella tan curiosa que consisteix a realitzar una fugida cap endavant, tot celebrant la mort com a fons indispensable perquè pugui sobresortir i brillar el fenomen de la vida (Goethe deia que l'única manera de neutralitzar allò que ens desborda consisteix a estimar-ho).
Es tractaria d'acceptar el fet de la mort amb una actitud serena, com un mal que no ens ha d'impedir gaudir de les coses bones de la vida. És a dir, ni celebrar-la ni negar-ne la presència. Una negació que, per ser més efectiva, se sol disfressar d'afirmació, tot modificant segons la conveniència el sentit de la mort (o, millor dit, donant-li simplement un sentit). D'aquesta manera, només s'acceptarà la mort com a trànsit cap a una altra vida, com a prova de l'existència d'un destí personal escrit en algun text ocult, o com a accident -tal com hem esmentat al començament.
Darrerament, a més, sembla que va guanyant terreny el que podríem anomenar justificació estètica de la mort. En una època d'individualisme radical, en què sempre té més valor el que ens separa dels altres que no pas el que ens hi uneix, el sentit de quelcom -inclosa la mort- dependrà de la capacitat d'excitar la sensibilitat (individual). Com si, per exemple, la mort quedés justificada com a motiu per elaborar una impactant campanya publicitària per part de la Direcció General de Trànsit.
Pere Saborit
Crèdits del so que s'emet a la sala
Tema: Trained to kill
Disc: Music For The Hashishins (in memoriam of hassan sabbah)
Autor: Vagina Dentata Organ LP (WSNS, London, 1983)
Presència al cafè-bar Schiling
Paral·lelament a la presència de l'exposició a la Sala Petita de La Capella, també es pot veure una extensió als aparadors del cafè-bar Schilling del carrer Ferran 23.