El gafe i la revolució (La revolució gafada)
El misteriós trajecte per París d'un cotxe amb un estrany artefacte al sostre recorrent la ciutat, emetent i escampant com un virus vibracions i ones subsòniques el març o l'abril del 1968, va atraure la meva curiositat. El trajecte, percebut tan sols per una petita part de la població, pels Gaston Lagaffe (Sergi Grapes) de la ciutat i del país, es va produir un mes o dos abans de la Revolució del Maig del 68. Si, com diuen alguns, la Revolució Soviètica del 1917 originàriament no va ser res més que un happening de Lenin, la revolució parisenca del 68 potser té l'origen en les males vibracions d'un gafe.
Dani Montlleó (Mataró, 1966) viu i treballa a Mataró.La seva obra gira entorn del concepte d’identitat mitjançant referències i diàlegs que van, per exemple, cap al món de l’arquitectura, la música, la moda, la indústria o l’univers de l’objecte i el fetitxisme. Agafa sovint com a material de treball personatges i moments reals com a excusa per plantejar l’obra.
Interrelaciona ficció i realitat amb idees com la utopia, el confort, la versió, la sèrie B i la dialèctica constant entre estandardització i firma.
Algunes exposicions: Muzak (Can Palauet, Mataró, 2004), The versionist (sala petita de La Capella, Barcelona, 2005), Trastocaments (Centre de Lectura, Reus, 1997), Pitbull (Can Felipa Arts Visuals, Barcelona, 1998), Brian’s Brain (Stand by) (Laboratorio de Arte Alameda, Mèxic DF, 2003), Rodalies (Museu Imatra, Finlàndia, 2004), Samuraï (Le secret). Jaune Creation (Grand Palais, París, 2003), Plagiarismo (La Casa Encendida, Madrid, 2005; Caja Madrid, Barcelona, 2006), Merchandpromo-Yves (Arts Santa Mònica, Barcelona, 2007), The Gray a Gray n.º 2 (EspaiZero1, Olot, 2010), From Page to Space (Weserburg, Bremen; Fundaçao Serralves, Porto, 2011; Leopold-Hoesch-Museum, Düren; Gallery Murska Sobota, Eslovènia, 2012), The Stuarts (vídeo i vinil, 2009-2011), Doppelgänger Goldfinger (exposició, llibre d’artista i vídeo, 2011-2012), Al portal de casa i els constructors (projecte de Jordi Canudas, col·laboració, 2012), Otto-Block (la Camisa Townsend, peça seriada produïda per Artscoming, Barcelona, 2012), Fresh! (Loop) (The Private Space, Barcelona, 2012), Pepeta Tolrà “dibujo fuerza fluídica” (equip de recerca, Can Palauet, Mataró, 2013), Modernitat amagada (Casa Capell, Mataró, 2013), CAPS.A. 13 (Mataró, 2013), Futurs abandonats (Fabra i Coats, Barcelona, 2014), El desig de creure (M/A/C, Mataró, 2015), Biennal de Valls (2015), TITO, The Phantom Monk (peça en format documental, edició en DVD, 2015, amb presentacions durant l’any 2016 al MACBA, a la Filmoteca de Catalunya, a l’Arts Santa Mònica i a l’Escola d’Art d’Amposta; properament, el maig de 2017, a l’Institut Francès de Barcelona), Biennal d’Amposta (2016), Body & Games (Escola d’Art de Lleida, 2017). Modernitat amagada 2 (juntament amb l’artista Domènec: Pavelló Sert d’Arenys de Mar, 2017), Modernitat amagada 2 (Pavelló Sert de Arenys de Mar, 2017), Caminar sobre el gel (Can Palauet, Mataró, 2017). Matèria Primera (Fabra i Coats, Barcelona, 2017), The Little Match Girl (Hans&Fritz Contemporary, Barcelona, 2017).
És membre fundador de l’ACM (Associació per a la Cultura i l’Art Contemporani), i va ser responsable de l’espai d’art i aparador LACOSA del 2000 al 2009. També és creador, amb Quim Tarrida, de Subcutanspoon (Toy Operators, 2004-2005), i creador, de manera conjunta amb Susana Rodríguez, d’AKA Perruquers. Per acabar, és membre fundador de l’Associació Cultural Josefa Tolrà (AJT, 2016).
