A toda velocidad

A Tota Velocitat. Per un món millor. La necessitat: Scalestric

Amb aquest eslògan es va presentar al començament dels anys setanta el primer prototipus del joc de curses de cotxes conegut universalment. No obstant això, tres anys abans els directius i els associats de la corporació que el va llançar al mercat havien rebutjat per incongruent i contrari a la moral de l'empresa el prototipus anterior i, consegüentment, l'eslògan que l'acompanyava: "Compreu-vos un Scalestric".
Cinc anys abans, el conegut i emprenedor home de negocis italià Ennio Scala, tot anticipant-se a les previsions del mercat, havia dissenyat un model que li havia inspirat la contemplació extàtica dels circuits europeus de curses de fórmula 1 que feia l'entrenador i antic pilot R. Williams perquè hi practiquessin els pilots de l'escuderia que dirigia. Scala, aficionat a les curses de cotxes, freqüentava tot sovint els circuits importants i, quan podia, en visitava els boxs i es relacionava amb els coneguts del món del motor.
 

Durant la temporada 1965-1966, després d'una cursa apassionant al circuit de Monza, va assistir com a espectador privilegiat a la demostració que Williams -en aquella època primer entrenador de l'equip que va portar a la fama Niki Lauda- va fer d'un giny que li agradava anomenar "complement teoricopràctic de l'entrenament per a un bon pilot de curses". Els pilots de l'escuderia que dirigia Williams estudiaven els circuits reals a partir dels circuits reproduïts en maquetes de dimensions reduïdes i practicaven amb cotxes de joguina, en lloc de jugar-se la vida a les carreteres d'asfalt. Assajaven la cursa una vegada i una altra fins que era impossible que es produís cap imprevist.

Més d'una vegada algun accident havia provocat una vintena de víctimes, entre pilot i espectadors "de risc", encara que llavors s'atribuïa al "peraltatge" deficient de les maquetes de les pistes. Scala va convèncer alguns empresaris influents a llançar el prototipus de Williams com a accessori per a l'aprenentatge dels nous codis de circulació, i va negociar amb diversos legisladors la possibilitat de proposar una llei que establís com a obligatòria l'adquisició del model a escala 1:50 per qualsevol autoescola en regla.

El negoci no va prosperar per culpa d'algun parlamentari escrupolós i poc ambiciós. No obstant això, un temps després Scala va llançar el model com a complement per a discoteques i altres llocs d'esbarjo.

Aconsellat per alguns dels bufets d'advocats més prestigiosos d'Europa, Scala va treure per fi l'Scalestric, patrocinat, finançat i emparat per EXPA, una multinacional dedicada principalment a l'exportació d'excedent bèl·lic de l'Amèrica del Nord a països en vies de desenvolupament amb conflictes armats.

Scala, amb la perspicàcia que sempre el va caracteritzar, va acompanyar el llançament amb eslògans atractius i un anunci a la televisió en el qual es podien veure fugaçment els cotxes a tota velocitat i una fotografia de dues noies molt a la moda de l'època fent funcionar l'artefacte. L'efecte va ser immediat: Scala es va fer milionari amb la venda de milers de pistes de plàstic i reproduccions a escala dels cotxes de curses que patrocinaven les grans fàbriques de cotxes reals, entre les quals hi havia Skoda, Seat i Jimbojet, uns models que van arribar a tenir una gran popularitat en poques setmanes.
Favio Monza
 

Patrocina: Caja Madrid. Obra social
Mitjans de comunicació patrocinadors: El País i Ràdio 4
Col·labora: Schilling