Disciplina - sense memòria i sense poder. Instal·lació documental

DOSSIER DE PREMSA

"No ens hauríem de portar bé, ja que acabem de rebre una bona cleca?"    
W. GOMBROWICZ
(Diaris)

"Disciplina - sense memòria i sense poder" és un documental expandit sobre la relació entre l'individu i el poder que pren com a punt de partida l'enorme efectivitat de la generació mediàtica del consens social.

Disciplina: Observança i subjecció de la conducta a les normes i a les lleis.
Sense memòria: No hi ha record de quan o per què normes i lleis.
Sense poder: No hi ha capacitat d'acció.

La disciplina a les nostres societats correspon a un procés de socialització necessària en el qual l'individu queda immers en l'engranatge de l'acceptació i la identificació de la xarxa social en què habita.
La paradoxa és que aquest procés de confluència social recrea al seu torn un esperit de submissió en el qual la relació entre l'individu, la disciplina i el poder adquireix tints acrítics i de respostes perilloses a grups no sotmesos a les mateixes regles.

"Disciplina - sense memòria i sense poder" és una "instal·lació documental" en la mesura en què hi intervenen elements propis de l'anàlisi i la construcció "de la realitat històrica" i una posada en situació del present.

Documental que utilitza l'arxiu i el testimoni com a nuclis de la investigació i de l'exposició.
Es tracta d'un arxiu-document que no solament parla del temps que va ser, sinó que, sobretot, defineix el marc des del qual som capaços de mirar i reinterpretar el present.
És a dir, un arxiu d'imatge que no tan sols té una funció referencial del passat, sinó com a informació que fa possible i potser necessària la seva reutilització, la seva aplicació en un nou context.

"Disciplina - sense memòria i sense poder" es presenta com a "documental expandit" en la mesura en què diversos materials i elements audiovisuals configuren un recorregut en una sala i propicien un diàleg amb l'espectador a partir d'una forma coral de veus juxtaposades (els mitjans) que envolten l'espectador en un espai en el qual es genera un temps d'obertura, d'investigació, de contemplació i, espero, de reflexió.

1 ]  TRES PECES ARTICULEN EL RECORREGUT PER LA SALA

1.A    Multi/Indi. Estructura de ferro de 2 × 3 m en forma de gronxador. Cadira amb nina i projecció de vídeo. Durada del vídeo: 8 minuts (bucle).

1.B    La representació. Estructura de ferro amb dues pantalles enfrontades de 3 × 4 m. Projecció a cada una de les pantalles. Durada dels vídeos: 10 minuts (bucle).

1.C    La contemplació. Pantalla de projecció de vídeo monocanal. Durada del vídeo: 9 minuts.

2 ]  MODELS DE COMPORTAMENT: MATERIAL FOTOGRÀFIC

14 fotografies de 150 × 120 cm, impressió digital.
En aquestes imatges es combinen espais públics de la ciutat de Barcelona amb imatges d’arxiu de camps de treball. Un text a tall d’eslògan crea un nou ancoratge que fa referència a la relació entre l’individu i el poder.

3 ]  PROJECCIONS DE VIDEO O INFORMACIÓ LLUM
3.A    Projecció de vídeo d’un mapa d’Europa amb informació sobre l’emplaçament dels camps de concentració i de les empreses que hi tenien les seves fàbriques.

3.B    Projecció de vídeo amb informació sobre les empreses amb camps de treball a l’Alemanya nazi.

3.C    Projecció d’un documental monocanal de 47 minuts. 
Paràlisi, sobre l’estat de terror és un documental sobre el testimoni oral (la persona) i sobre la imatge d’arxiu com a testimoni.
El documental és una reflexió sobre l’arxiu i les imatges com a relat de la història i manipulació per part del poder.

4 ]  EL SO

Una banda d’àudio ocupa la sala.
Es tracta d’una banda d’àudio discontínua amb so de caràcter «concret», és a dir, enregistraments documentals de so posteriorment manipulats per construir la banda d’àudio.

El caràcter de la banda d’àudio és poc intrusiu: són sons mínims, a penes un murmuri amb breus accents dinàmics.
Durada de l’àudio: 20 minuts

PATROCINADORS
caja madrid obra social
ràdio4
el país    

COL·LABORADORS          
fujifilm
schilling cafè

AMB EL SUPORT DE
all film juntos
A.C.A.M.
I.C.A.