24 icones per segon

A les dues capelles, Martí Cormand va presentar 24 icones per segon. La imatge ideal de l'home, que evoca l'Uomo Vitruviano de Leonardo, sotmesa a un procés inquietant de metamorfosi cap a una morfologia animal. La instal·lació es resol sobre els murs d'una de les capelles en una successió de cercles que inclouen tres moments, o frames, d'aquest procés transformatiu, que es presenten com a testimoni de la revelació d'una realitat anterior, o com una transmutació en el costat obscur de l'ànima. L'espai, amb les parets pintades de negre, deixa aparèixer els tres cercles blancs que envolten les imatges. La llum que tenyeix l'ambient provocava la il·lusió d'estar veient bé uns cercles flotants o bé uns buits circulars que obrien el mur a un espai virtual on la representació estava suspesa en un espai tridimensional. Cormand ens recorda que el pla de la pintura és un espai còncau, penetrable i transitable. Aquí, unes formes animades estranyes, en psicològic blanc i negre de carbonet, semblava que es dolien en cos i ànima d'aquest procés transformatiu. A la capella contigua, ara amb les parets blanques, una sola imatge protoorgànica ens observava des del fons de l'espai, incorporant el valor d'icona perversa i ambigua.

Luisa Ortínez