Especejament
Especejament mostra els efectes de la manipulació de l’ésser humà. Home i dona, són utilitzats i disseccionats tan en el seu entorn social com en camp emocional. De l’home/dona s’aprofita tot (com passa amb el porc) i l’especejament és inevitable. Cada part, cada tros, es utilitzat en favor del poder.
Quan érem nens, mentre la mare comprava cervells o bistecs, contemplàvem el cartró infal·liblement blau que il·lustrava els noms i les formes dels fragments que resulten de l’especejament d’una vedella, un xai o un porc. Memoritzar els noms de totes les parts i el seu emplaçament garantia un coneixement útil per a la vida del consumidor de carn. Se’n podien conèixer les parts, però no pas el tot, ja que entre els pedaços del trencaclosques hi mancava sempre la naturalesa de l’especejat, és a dir, la imatge unitària i saludable que havien insistit a mostrar-nos als llibres infantils: la vaca fa mu (sempre seriosa), el porc viu a la cort (sempre somreia). Contemplant la carn a trossos intuíem que el tot és més que no pas les seves parts, de manera que hi vèiem, però no hi trobàvem, la vaca.
Segurament moltes ments infantils hauran fet el seu primer vol metafísic en una carnisseria, i es que només l’honest carnisser ens va sacsejar amb una veritat especejada, que encara avui no sé si es tractava del que de debò era una vaca o del que no era, de debò, la vaca. Canviar una fitxa de lloc, com bé saben els jugadors d’escacs, pot fer tremolar el contrincant.
Avui, on el cartell antic parlava de la vaca metafísica, hi tenim l’ésser humà físic especejat. Algú ha mogut fitxa. Escac.
Alberto Sampablo Lauro, Barcelona 2003
Patrocina: caja madrid obra social | ràdio4 | el país
Col·laboradors: fujifilm | schilling cafè