Blau Marí. Art Tèxtil a l'Escola Massana.

L’Escola Massana presenta amb aquesta exposició alguns treballs realitzats al cicle formatiu de grau superior (CFS) Art tèxtil. Aquest CFS té darrere seu una extensa història que arrenca de l'antiga secció d'Estampats, que ha estat un viver fructífer de dissenyadors del sector del tèxtil català, dinamitzador de l'activitat pedagògica i generador d’una constant activitat expositiva.
Ara es presenten uns treballs que demostren la gran projecció que pot tenir en la vida quotidiana aquesta activitat formativa, i que la situen plenament dins del terreny del disseny contemporani, en el qual assoleix àmbits fonamentals de l'activitat creativa, com ara el cos, amb barrets, vestits, samarretes; l’espai, amb catifes, separadors; l’objecte, amb gandules, complements, bosses, llums i joies; i la imatge, amb el color i aplicacions de nous mitjans.

Una de les tasques principals del disseny contemporani és analitzar i comprendre les necessitats humanes i crear noves actituds de comportament. Aquest desafiament no és nou per a l’art tèxtil, ja que la creació de segones pells per al nostre cos ha estat des de sempre un ús amb una clara funció protectora, però també ha generat complexos significats simbòlics que han transformat la mentalitat col·lectiva.

Per aquest motiu, la vida quotidiana, que és la destinació última de la capacitat creativa de l'art tèxtil, es veu reforçada pel fet de ser un procés en el qual es mostra la matriu mateixa de l'ordre i l'origen de tot allò creat. Així, filar, cosir, brodar, fer nusos o teixir, entre l'ordit i la trama, són operacions tecnològiques molt antigues que porten el segell d'allò que, tot i ser de la màxima utilitat, es revela com a simbòlic i esdevé el bressol i una part del llibre del món que hem d'aprendre a llegir en el seu autèntic significat. El fil i els seus entrecreuaments designen físicament tot allò que s'ha d'unir, i per aquesta raó la paraula fil és la més adequada a moltes i diverses cultures per referir-se a la transmissió espiritual i a la vida.

La ciència i la física teòrica contemporànies han mostrat el seu interès pels lligams invisibles que uneixen els objectes amb els observadors, i per això no han pogut evitar la imatge del fil com a gran exemple formalitzador del fet que la nostra ment i el món es componen dels mateixos elements, i que tot depèn de l'escala amb què ho mirem perquè es manifestin les diferències. Benoît Mandelbrot, en els seus estudis sobre la fractalitat, no pot evitar la força exemplificadora que té el fil, i diu que la dimensió física d’aquest element obeeix a apreciacions subjectives i als diferents graus de resolució de la nostra mirada, i demostra que un cabdell de 10 cm de diàmetre, fet amb un fil d'1 mm de secció, té, d’una manera latent, diverses dimensions diferents. Des de 10 m és un punt, des de 10 cm és una bola tridimensional i peluda, des de 10 mm és un conjunt de fils, des de 0,1 mm cada fil és una columna, des de 0,01 mm cada columna es converteix en fibres filiformes, i així successivament. L'explicació de Mandelbrot sobre l’objecte fractal se centra en el fil, i no el tria pas per casualitat. Al contrari, sap que el fil, que és la primera matèria de l'art tèxtil, és la millor manera d’explicar allò que el científic sap millor que ningú, i és que tot i que a cada fase d'observació de la naturalesa de la matèria sembla que es donin grans salts, i molt diversos entre ells, no hi ha cap dubte que existeix un altre fil, aquesta vegada invisible i difícil de teixir, que uneix totes les parts, per molt diferents que puguin semblar a la nostra mirada.

L’Escola Massana vol contribuir a crear, dins del marc d’aquest Any del Disseny, una alquímia transformadora a partir de l'art tèxtil, ja que ha quedat provat que aquest art té la capacitat, dins les coordenades X i Y, entre el tramat de verticals i horitzontals, de capturar amb l'estratègia de l'aranya totes i cadascuna de les parcel·les de la realitat, tot passant pel cos cap a l'infinit, i irradiar d'una manera filiforme una energia renovadora de l'actitud i de la vida dels homes i les dones.

Jesús Martínez-Clarà

«Sota el fullatge escarlata dels alts arbres de tardor, quaranta homes van formar una rotllana amb les seves flautes i el gran vent de les muntanyes va escombrar els boscos de pins per donar a la música la seva harmonia salvatge. Entre el naufragi de fulles constantment arremolinades, escampades pertot arreu, la Dansa de les onades del mar blau va néixer de cop i volta amb tota la seva magnífica esplendor. I llavors una estranya sensació pròxima a la por va envair els espectadors.»

GANDULES
«I Man Ray escriu: "Durant la nostra estada a Trieste, allò que ens sorprenia no era la monstruositat, sinó la seva evidència. Per això ens refugiàvem a les gandules. Quin plaer tornar a la infància i descobrir, de nou, la indisciplina! I procuràvem no moure'ns gaire".».

BARRETS
«[...] jo crec, crec que fa molt, molt de temps, en algun lloc, vaig agafar un altre barret, per confusió, i vaig comprovar sorprès que m'anava molt bé, tot i que tinc una forma de cap força especial.
I vaig mirar en el barret i llavors... Sí, sí, hi havia, en lletres daurades, l'etiqueta sobre el folre blanc: Athanasius Pernath. El barret em va espantar i em va agafar por, no sabia per què.»

CATIFES
«Encara el puc veure allí, sobre la meva catifa, il·luminat pel foc de la llar de foc, amb la jaqueta clapada i el rostre radiant, desitjós de mostrar-se tendre davant la meva joventut.»

VENTALLS
«L'home va travessar la porta entreoberta i va començar a fer la col·lecta, quan una nena amb una llarga túnica groga se li va acostar, després d'haver travessat una bonica porta corredissa, i tot oferint-li un ventall blanc perfumat d'encens li va dir: "Voleu alguna cosa per posar-hi les flors?". I li va donar el ventall.»

MOCADORS
«Hervé Joncour va sentir com l'aigua regalimava pel seu cos, primer damunt les cames i després al llarg dels braços, i sobre el pit. Aigua com oli. I un silenci estrany al voltant seu. Va sentir la lleugeresa d'un vel de seda que lliscava damunt seu. I la mà d'una dona —d'una dona que l'eixugava— que li acaronava la pell pertot arreu: aquelles mans i aquell drap teixit de res.»

SEPARADORS
«Desitjós de veure-la encara que fos acompanyada d'una altra persona, Genji es va esmunyir fora del seu amagatall i va passar entre les dues cortines; la mampara que havia facilitat l'entrada del nen encara era oberta. Podia veure al llarg de tot el corredor, fins a l'habitació situada davant seu. La mampara que protegia l'entrada a aquesta peça estava plegada en part, i a causa de la calor excessiva els tapissos dels divans s'havien recollit per no molestar. D'aquesta manera ho podia dominar tot amb la mirada.»

VESTITS
«Una descripció dels vestits de la gent es pot fer pesada, però en una història la primera cosa que cal explicar sobre els personatges és, invariablement, com vesteixen [...] vestia un quimono de color violeta fosc, sense folre, i una mena de xal li queia per les espatlles [...] la seva amiga, asseguda davant seu. Duia un vestit de teixit lleuger i blanc, i de l'esquena li queia descuradament un mantell brodat amb flors vermelles i blaves. Tenia el vestit sense cordar i mostrava el coll i els pits nus. També es veia el lleu cinturó escarlata que li cenyia el vestit.»

FELTRES
«El fet que Beuys hagi sobreviscut a l'accident de guerra és un miracle, i el deu a un grup de tàrtars nòmades que en passar per aquella zona han descobert a la neu profunda les restes de l'avió Stuka i Beuys greument ferit. L'han dut a una de les seves tendes de campanya, on n'han tingut cura durant vuit dies, gairebé tots inconscient, l'han guarit amb els seus remeis casolans, han ungit les seves greus ferides amb greix animal, l'han embolicat en feltre perquè estigués calent i l'han alimentat amb llet, mató i formatge.»

ANYIL
«Peter Greenaway va fer l'any 1996 una pel·lícula que va titular The Pilow Book (El diari íntim), basada en el títol i, en part, en la història d'una obra literària autobiogràfica escrita al Japó per la princesa Sei Sho Nagon fa més de mil anys. En aquest llibre, escrit per seccions, ella enumera allò que li agrada i allò que no li agrada, amb un estil senzill, femení i amb una forta càrrega poètica. Entre les coses elegants que li agraden hi ha: tallar gel en un bol de plata, els cirerers amb neu, un nen que menja maduixes, un ram de glicines, dormir en una habitació amb una olor suau d'encens... I entre les que li fan bategar el cor: les sedes de color anyil, les flors de color anyil, les teles de color anyil i, per damunt de tot, el paper anyil.»

Patrocinadors:  caja madrid obra social  |   ràdio4  |   el país
Col·laboradors: fujifilm  |   schilling cafè