1 cm2 de nació

...l’art de la cartografia va assolir una perfecció tal, que el mapa d’una sola província ocupava la mida d’una ciutat, i el mapa de l’imperi, tota una província.

Jorge Luis Borges

Efectivament, va ser tal l’exigència d’aquests cartògrafs esmentats per Borges que va arribar un moment que es va construir un mapa de la mida de l’imperi que coincidia exactament amb el punt des del qual estaven observant. Per tant, és possible pensar que un mapa és el territori? I, si no és el que designa, llavors és com la paradoxa de René Magritte davant la pipa, en aquest cas dient «Aquest mapa no és el territori»...

El treball de Rainer Krause titulat «1 cm2 de Nació» fa al·lusió a aquesta paradoxa entre text i imatge, entre representació i presentació, entre mapa, nació i territori. El projecte té dues parts i totes dues estan relacionades amb una geografia en particular: la geografia política d’Espanya i la pell de l’artista.

En la primera part del projecte, l’artista va fer una experiència en la qual reflexionava críticament i irònicament sobre la idea de nació com a unitat d’identitat associada a una cultura, una memòria i un territori específic. Per comprovar-ho, es va desplaçar als extrems geogràfics del mapa espanyol i en cada una de les quatre fites va fer l’acció de repartir uns flyers de paper que tenien una de les cares de color gris i al centre estaven retallats per deixar-hi un buit d’un centímetre quadrat a través del qual es podia mirar, com si es tractés d’un petit marc o punt de fuga que enquadrava la realitat. Aquest calat geomètric i regular anava acompanyat d’un text en què es llegia «1 cm2 de Nació», però en cada ciutat seleccionada es va escriure el text en un idioma diferent: català, castellà, anglès i euskera. Amb el repartiment dels flyers en un lloc concorregut de la ciutat, es va fer una gravació audiovisual que durant l’exposició serà presentada a través de quatre pantalles de televisió , com si fossin quatre calats, que mostren experiències específiques esdevingudes en temps i espais específics.
 

Si estem d’acord que la territorialitat, definida des del punt de vista de les ciències, correspon a una predisposició innata a defensar certes àrees del terreny explotat per una espècie, podríem pensar llavors que Krause obliga a pensar a com en són, d’entròpics i de vegades absurds, els límits culturals, ètnics, idiomàtics i territorials. Això no obstant, el seu valor resideix en el fet que constata que el temps i el lloc són coordenades obligades per establir l’ocupació i el domini d’un territori. L’exclusivitat d’ocupació amb la qual s’acostuma a estructurar la memòria de societats i països ha de ser forçosament defensada sobre la base de l’establiment d’un territori que es postula com a «propi».
Per tant, si es pot ocupar un territori és perquè s’ha marcat i defensat prèviament. Cada una de les ciutats seleccionades té en la seva història una trama de conflictes que s’han resolt, han estat silenciats o romanen vigents. En lliurar els flyers, l’artista va poder comprovar que, davant la mínima provocació semàntica, es desplegava una quantitat tal de significats i interpretacions al voltant del sentit d’«1 cm2 de Nació» que, en alguns casos, es va veure obligat a abandonar el lloc, cosa que alhora es convertia en una manera més de comprovar que, en esmentar la paraula nació en l’idioma del lloc, s’activen inevitablement una consciència col·lectiva associada a «identitat i territori» i també les distàncies i proximitats de resguard que s’estableixen respecte de qualsevol «estranger». El que fa Rainer Krause, en un sentit al·legòric, és reproduir els comportaments territorials i els processos de territorialització i desterritorialització de l’actual «nació» espanyola.

Com a treball in situ, Krause realitzarà «1 cm2 de Nació» sobre dos murs de La Capella, quatre breus intervencions directes (1 x 1 cm) en dues parets enfrontades (dues a cada banda). Cada una es referirà a tòpics de la cultura del lloc de l’exposició (Barcelona, Catalunya): situació geogràfica (la terra), història (el monument), llengua i identificació nacional (la bandera).

Si en la primera part del projecte l’artista es desplaçava a través de diferents zones d’una geografia política i cultural molt diversa, a la segona part, titulada «1 cm2 de pell humana» , inverteix el moviment i, en comptes d’anar als llocs, porta geografies i cultures diferents fins al seu cos en la forma de tres tatuatges. De nou, la unitat de mesura és el centímetre quadrat, que aquesta vegada és marcat a través d’un tatuatge sobre la pell de l’artista mateix. Linealment es marca un quadrilàter que fixa un territori sobre el cos, una zona d’exclusivitat que, tot i no ser altra cosa que un quadrat amb filet negre sobre pell blanca, estableix un dins i un fora. Això no obstant, per a Rainer Krause cal delimitar el sentit de la marca sobre la pell, per a la qual cosa, al costat de cada centímetre quadrat, hi haurà un text tatuat en tres idiomes diferents: català, castellà i alemany. Aquí ja no serà el territori geogràfic delimitat per la història, les tradicions i els fets, i un territori estable i permanent ; el lloc d’origen és el lloc al qual es torna: aquesta és la permanència i pervivència del territori; tanmateix, en tatuar un territori sobre la pell, que habitualment està associada a la mutabilitat i al moviment, es produeix una paradoxa... ja que, en aquest cas, el territori és anunciat com a pell humana, la condició universal de mutabilitat, versus el text, que, tot i designar el mateix significat, «1 cm2 de pell humana», d’acord amb els idiomes, designa un territori que en aquest moment deixa de ser estable i immòbil per passar a desplaçar-se sobre la pell, que ara és l’únic que roman.

Simbòlicament, el cos de Rainer Krause quedarà convertit en un mapa físic i tectònic de la seva pròpia transhumància vital; la seva pell dibuixarà una trajectòria amb una cartografia que estarà entreteixida i entrellaçada més enllà de l’epidermis, com si es tractés d’un ciutadà universal amb una residència mòbil, rizomàtica, en què no hi ha jerarquies entre territoris i cultures, i en què el principi i el final de cada nació coincidirà amb la mirada en tres dimensions del viatger.

Ramón Castillo 
Barcelona, juny del 2003

Galería del Cerro
Patrocinadors:  caja madrid obra social  |   ràdio4  |   el país
Col·laboradors: fujifilm  |   schilling cafè