BCN Producció'10

BCN Producció'10

BCN Producció'10

BCN Producció'10

BCN Producció'10

BCN Producció'10

BCN Producció'10

Marc Serra, Inexplicable odeur

BCN Producció'10

BCN Producció'10

BCN Producció'10

BCN Producció'10

BCN Producció'10

BCN Producció'10

Exposició col·lectiva

BCN Producció'10

Del 21 de setembre al 21 de novembre de 2010. Exposició col·lectiva. BCN Producció'10

BCN Producció és una convocatòria oberta a la qual es poden presentar tots aquells projectes artístics que requereixen ajudes a la producció. En cada edició, un jurat en selecciona fins a cinc. La convocatòria es dirigeix a la comunitat artística barcelonina en un sentit ampli, atenent exclusivament l’interès i el risc dels projectes i sense establir altres criteris, com l’edat o el suport emprat. La dinàmica de selecció té dues fases: primer, es fa una preselecció basada en un guió de projecte que els artistes presenten i, després, una ronda d’entrevistes que serveix per mesurar les potencialitats discursives de cadascun d’ells. 

L’especificitat d’aquesta convocatòria, més enllà d’oferir 8.000 euros per a la realització de cada projecte (repartits entre honoraris i producció) i de regir-se per un calendari de sis mesos, consisteix en la complicitat que s’estableix entre el jurat i cadascun dels artistes seleccionats. Això es tradueix en un seguiment dels projectes, canalitzant les qüestions tècniques (vinculades a la producció i gestió dels projectes) i sostenint un diàleg teòric per contextualitzar els treballs i constituir un suport crític per a la presa de decisions artístiques. Aquest és un dels aspectes que la convocatòria subratlla en parlar de producció. En aquesta edició, La Capella té la complicitat d’Hangar i Can Xalant per formalitzar un acord que optimitza l’accés als recursos que tots dos centres de producció poden oferir.

El marc de treball conclou amb la inauguració d’una exposició i la publicació d’un catàleg. Si bé molts dels projectes als quals la convocatòria ha donat suport tenen recorreguts molt més extensos i derivacions insospitades, l’objectiu d’aquesta publicació és registrar i deixar constància d’una part del procés de treball, situant la discussió al voltant de cada projecte mitjançant una entrevista a cada artista i una sèrie d’intervencions gràfiques realitzades específicament per a l’edició. D’altra banda, s’intenten oferir consideracions generals sobre la convocatòria i entonar certes idees sobre la producció.

Més enllà d’aquest cos de premisses, ajustat a l’arquitectura competent d’una convocatòria de producció d’art actual, BCN Producció no pot romandre aliena, ni ha de fer-ho, a les diverses transformacions de paradigma que, a grans trets, ha experimentat l’àmbit de la producció cultural en la darrera dècada. I dir això implica, sobretot, defensar que l’escena artística no pot ignorar l’evolució estèticosocial que s’ha produït al món més enllà de la fita del tercer mil·lenni.

En els darrers anys, la comprensió del fet creatiu com un procés global, holístic i obert (dins del qual cadascuna de les fases –investigació, producció, exhibició i comunicació– s’han d’interpretar com un tot) emergeix com un model de cultura que afecta inevitablement l’activitat artística. A partir d’aquí, per exemple, despotenciar l’acte inaugural com a sublimació conclusiva de la pràctica artística o intangibilitzar l’objecte artístic mateix mitjançant el desplegament de dispositius d’experiència, són indicis clars d’una nova categorització dels objectius de la investigació artística. En altres paraules, l’evolució de la pràctica artística contemporània no és formal sinó estructural. Aleshores cal que ens preguntem sobre els modes d’investigació, producció i comunicació d’aquesta pràctica, més que pels seus resultats objectuals. En definitiva, al començament del segle xxi, l’art no és disciplina sinó context. Un context que no es deu ni als artistes ni a l’escena artística, sinó que se’n serveix (i també se serveix d’altres).

D’acord amb això darrer i com ja ha succeït en edicions anteriors, a BCN Producció 2010 convergeixen premeditadament creadors procedents de diversos àmbits, com la moda, la fotografia, el cinema experimental, l’escena musical underground i la tradició a les arts visuals. Un espectre plural de codis de producció i horitzons d’anàlisis que converteixen l’exposició en una mostra polièdrica del present, de la indagació cultural, però que mantenen com a mínim comú denominador l’interès pel rerefons conceptual més que no pas per les característiques concretes de l’obra.

Així mateix, BCN Producció 2010 contempla com una de les seves prioritats operatives la consideració d’altres marcs de possibilitat, més enllà dels límits geogràfics de La Capella. De la mateixa manera que els processos d’execució es completen mitjançant la col·laboració amb diferents centres de producció d’arts visuals, l’extensió dels processos d’investigació o exhibició en diverses instàncies és una conseqüència lògica d’aquesta política. D’aquí que s’hagi fomentat, en favor de la coherència interna de cada proposta, l’expansió dels projectes en altres àmbits més enllà del format expositiu i editorial en ús.

En aquest sentit, el camí de BCN Producció 2010 travessa diversos altiplans: la preocupació per l’ontologia d’allò cinematogràfic d’Albert Triviño, a través d’una proposta que s’activa com una fantasmagoria d’allò existent i allò projectat; el pas previ a la comercialització d’una idea per part de Marc Serra, qui s’introdueix en l’àmbit artístic com a targeta de presentació per a l’esfera científica (i cínica); els desplegaments magmàtics d’Esther Planas, que a partir d’un imaginari expressionista i diversos ressorts expressius –performance, música, vídeo, pintura, etc.– busca retratar, tot i que molt subjectivament, la memòria històrica del barri xinès barceloní; l’arquitectura relacional construïda per Jaume Ferrete partint d’un joc auditiu de miralls, mnemotècnia i veus amb l’“altre” col·lectiu; o els dispositius d’auscultació recreats per Luz Broto que indubtablement requereixen la implicació/complicitat de tot públic tangencial.

Salvant el fet que difícilment es poden satisfer totes les expectatives que un projecte d’aquestes característiques genera en una escena com la de Barcelona, després de quatre edicions, el volum i la qualitat dels projectes rebuts a BCN Producció semblen confirmar que la convocatòria compleix una funció clara al mapa dels recursos per a la producció artística a la ciutat. I, com a membres del jurat d’aquesta edició (i encara que possiblement no sigui competència nostra) considerem estimulant i imprescindible repensar o redefinir l’arquitectura de “projecte” amb la qual BCN Producció opera, deixant així constància que els recursos que una convocatòria pública com aquesta ofereix a la comunitat artística són totalment necessaris.

Artistes

Luz Broto / Right cube_04; dar paso a lo desconocido

Jaume Ferrete / Treinta textos

Esther Planas / Time theft E2162

Marc Serra / Inexplicable odeur

Albert Triviño / Escultura Loop

 

Col·labora

Cafè Schilling

Produeix

Can Xalant

Hangar. ORG

Patrocina

El Periodico

Contingut relacionat