Aparell per mesurar la voluntat segons l'índex de Scheuermann
Nicolás Rojas Hayes (Bogotà, 1982) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. El seu procés conjuga diverses disciplines i se sustenta regularment en el format instal·latiu. Basat en la sumatòria entre informació, dades objectives i narratives de ficció, desenvolupa una especulació estètica que analitza la configuració del que és real en l'imaginari col·lectiu, i també la relació entre l'individu i els mecanismes tecnològics. Ha presentat la seva obra en exposicions col·lectives a Barcelona, Utrecht i Nova York. Va participar al projecte Off Massana, va rebre una beca de creació de la Sala d'Art Jove de Barcelona i va participar al projecte de càpsules sonores Art/Fònic de Sant Andreu Contemporani el 2011. Ha estat escollit per cursar el màster en Belles Arts del Goldsmiths' College de Londres a partir de la tardor del 2012.
Aparell per mesurar la voluntat segons l'índex de Scheuermann, proposa una instal·lació informativa a mode d'estand pseudocientífic dins l'Espai Cub, que s'inspira en la frenologia actual avaluada de nou (doctrina del segle XIX que establia una relació entre la forma del crani i el caràcter de l'individu), els postulats de la qual han estat parcialment recollits per derives de la ciència actual com la neurologia. El projecte planteja un aparador dinàmic entre comunicació artística i mètode científic. Una màquina per mesurar, el document de vídeo d'una conferència sobre la investigació desenvolupada i un display gràfic presenten al públic la troballa d'aquest nou índex, que permet mesurar el grau de voluntat de l'individu a través de l'anàlisi de la morfologia física de la seva espina dorsal.
Al començament del segle XIX Franz Joseph Gall va fundar les bases de la frenologia, ciència que establia una correlació entre la forma del crani i el caràcter d'una persona a partir de les mides dels bonys cranials de cada individu. Actualment considerada una pseudociència, es valora com una mostra de com el mètode científic es pot manipular i tergiversar. Tanmateix, fins ben entrat el segle xx, es va considerar una veritat científica, i va servir d'antecedent de l'actual test psicotècnic al mercat laboral.
Al segle XXI la ciència ha passat a ser la portadora de la veritat absoluta, com abans ho havia estat la religió. Atesa la seva complexitat i el seu tecnicisme intrínsec, qui no estigui directament involucrat en el medi difícilment podrà reconèixer la validesa real d'una teoria. Aquest exemple demostra com es pot generar una veritat, encara que sigui temporal, amb entitats, estratègies i mitjans de validació acceptats per l'imaginari col·lectiu. Analitzar aquests elements des de la permissivitat de l'art comporta reflexionar sobre la importància del dubte –i, tal vegada, de la desconfiança– davant qualsevol presentació de la veritat, sigui quin sigui el seu origen.
Aparell per mesurar la voluntat segons l'índex de Scheuermann genera una ficció científica que demostra, seguint la pròpia lògica, com es construeixen determinades nocions de veritat. El seu suport teòric es basa en la revisitació de la frenologia, implementada en els darrers trenta anys per l'Institut Höglund de Frenologia d'Estocolm (HFIS) per establir els paràmetres que correlacionen cos i ment més enllà de la forma del crani, i en la malaltia de Scheuermann, que es fa patent en l'adolescència i es manifesta a la pubertat com un debilitament i deformació entre les cervicals que genera una cifosi pronunciada. Els orígens de la malaltia es desconeixen i el seu tractament implica l'ús d'una cotilla ortopèdica o, fins i tot, requereix cirurgia. El projecte recull un estudi recent i detallat de la malaltia, i la passa a considerar una condició. Els casos que es consideraven patològics eren exemples extrems d'alguna cosa comuna en tots els humans: la manifestació física de la voluntat.
A l'Espai Cub, una conferència divulgativa sobre les conclusions del HFIS, un model real de l'aparell per mesurar i els resultats d'una investigació desenvolupada amb el mètode científic MC-14 revelen com l'eina innovadora permet catalogar el tipus de voluntat de cada individu a partir dels seus sistemes de graduació, càlcul, assignació i conversió de valors.
Enllaços
Col·laboradors