Ara les imatges brotaran com flors o Jennifer in paradise

L’any 1800, Friedrich Hölderlin escriu el vers “ara les paraules brollaran com flors”, i gairebé dos cents anys després, la Jennifer contempla sense escrúpols un paisatge de Bora Bora. Tots dos exposen una opció particular –i alhora extrema– vers la relació entre l’home i el món. Mentre el primer desitja que el llenguatge abandoni la seva condició de medi perquè esdevingui natura, la segona està tan immersa en la imatge que té davant que, inconscientment, n’esdevé part. Ara les imatges brotaran com flors o Jennifer in paradise és una acció en viu que proposa una revisió de l’experiència esgotada i limitada de contemplar un paisatge. La posta de sol s’entén com un dels fenòmens naturals més simbolitzats de la cultura occidental, aquesta última encarregada al llarg dels anys de determinar-ne els efectes en qui la contempla. Entre la incomoditat de Hölderlin i la immersió de Jennifer, el gest polític de Cicuta és preguntar-se si encara avui és possible tenir experiències més enllà de la seva estatització.