Haurem de trobar un lloc on trobar-nos

L’any 1974, l’artista i intel·lectual argentí Oscar Masotta (1930-1979) s’exilia a Europa. Instal·lat primer a Londres i després a Barcelona, organitza grups d’estudi de la psicoanàlisi lacaniana, com havia fet a Buenos Aires. A Barcelona, Masotta hi imparteix els primers seminaris a l’estudi de l’artista Josep Guinovart. En aquests seminaris hi participen artistes com Pepe Espaliú, o intel·lectuals com Alberto Cardín, per esmentar tan sols alguns exemples, que fan palesa la importància de la seva figura en el panorama cultural de la Barcelona postfranquista. Aquest projecte s’emmarca en una aventura personal i professional de Cloe Masotta. L’agost del 2016 va viatjar a l’Argentina amb el cineasta Andrés Duque per fer una sèrie d’entrevistes amb motiu de l’exposició comissariada per Ana Longoni Oscar Masotta, la teoría como acción. Després de disset anys sense trepitjar Buenos Aires, Cloe Masotta va anar a la casa on el seu pare havia passat la infància. Allà va trobar un calaix ple de cartes escrites pel seu pare adreçades a la seva mare (la seva àvia), ja des de l’exili. La publicació Haurem de trobar un lloc on trobar-nos vol resseguir la trajectòria intel·lectual d’Oscar Masotta, i la seva vida a Europa, a través d’aquestes cartes i de les petjades que ha deixat en els llibres que llegia mentre les escrivia.