7 Pecats capitals
ELS 7 PECATS CAPITALS
Escola Massana
Sovint, la creativitat –en els diferents àmbits de l’art, la comunicació visual, la creació d’objectes i d’espais– se’ns mostra de diferents maneres, en diferents temes a través de l’obra de l’artista. Potser una de les revelacions més interessants de l’artista són les seves pors, els seus lucres, els seus pecats. Pecats que el converteixen en humà, en ésser proper, amb inquietuds que trenquen normes, que obren portes potser prohibides o, com a mínim, polèmiques. Els set pecats capitals recullen en gran part aquesta actitud reveladora de l’artista davant l’espectador. Una confessió que l’espectador ha de digerir per perdonar o culpar l’artista. Per entendre’l o condemnar-lo.
L’exposició esdevé un lloc de confessió de l’art i de trobada entre l’espectador i l’artista a través de la seva obra; on l’obra és la confessió, l’artista és el pecador i l’espectador representa la visió crítica. L’espectador és qui, en solitari i de forma exclusiva –forma individual–, ha de jutjar l’obra i, alhora, també pecar.
Luxúria
Pensaments o desitjos obsessius o excessius de naturalesa sexual. Amor excessiu envers els altres. El seu càstig, ser asfixiat amb foc i sofre.
Gola
Consum excessiu. El càstig corresponent, menjar rates, gripaus i serps vives.
Avarícia
Acumulació i possessió compulsiva. La penitència, un bany en oli bullint.
Peresa
Tristesa de l’ànima, fugir de les obligacions espirituals o divines. Aquesta condueix a una fossa amb serps.
Ira
Odi i enuig descontrolat. El seu càstig, el desmembrament.
Enveja
Desig insaciable d’allò aliè. És castigat amb un bany en aigua gelada.
Supèrbia
Desig compulsiu per l’estatus. Considerat el més greu dels pecats i origen de tots els altres. Penalitzat amb el cruel mètode de tortura de la “roda”.
Produeix
La Capella
Col·labora
Patrocina