Bangkok, Bangkok

A mitjan dècada de 1990, Tailàndia va ser fustigada per una forta turbulència econòmica. El paisatge de les ciutats va canviar de forma radical com a conseqüència de la crisi financera, cosa que va portar a l’aparició de fantasmes urbans, ara convertits en cicatrius incurables. Bangkok, una ciutat responsable de la seva pròpia organització i qualificada de postmoderna per un destacat arquitecte de Singapur, William Lim, deu el seu encant al caos i la desorganització, i al fet de resultar accessible tant als visitants locals com als estrangers. Tot i que poques vegades és elegida com a destí turístic, fa d’enllaç i de zona de trànsit per a les persones que desitgen coneìxer els països del sud-est asiàtic. La ciutat és incompleta i està mancada de perfecció. Tots tenim alguna queixa en relació amb el clavegueram, el traçat urbà, el tren elevat o l’Administració local.

Bangkok-Bangkok, un projecte que disposa de la col·laboració i la interacció del públic de Barcelona, ens brinda una mostra d’art contemporani de la mà de diversos artistes residents a Bangkok. Es tracta de joves creadors que, després de presenciar el ràpid creixement d’aquesta gran urbs, fruit d’un procés de declivi i recuperació, plasmen als seus treballs de diverses maneres d’interpretar els canvis sobrevinguts, així com l’estil de vida i la mentalitat dels seus habitants. Les seves fotografies, vídeos i películ·les copsen, mitjançant un estil humorístic però satíric i crític alhora, les diverses maneres de viure que hi ha al nucli urbà i a la perifèria de Bangkok.

L’exposició es divideix en dues parts: el paisatge urbà i el paisatge cultural. Pel que fa al paisatge urbà, la col·lecció de fotografies de Manit Sriwanichpoom, Dream Interruptus, i el seu llibre Bangkok in Black and White recullen diverses imatges de la ciutat, que comprenen des de la irrupció de la crisi econòmica fins al moment actual. Manit, que va iniciar la seva carrera professional com a fotoperiodista, sempre s’ha interessat per les qüestions sociopolítiques, tant de caràcter local com internacional. Aquesta sèrie fotogràfica és un dels seus treballs més importants, tot i que ha quedat una mica eclipsada per la popularitat d’una altra de les seves col·leccions: Pink Man. Per la seva banda, els vídeos de Vanchit Jibby Yunibandhu ens ofereixen imatges urbanes preses des de diversos angles. About Bangkok that I think I know tracta de la seva experiència personal a la ciutat, a més de constituir un intent de resituar-se després dels ràpids canvis dels últims deu anys. Wit Pimkanchanapong, al contrari, ha creat un pseudosistema del metro de Bangkok a If there is no corruption amb la finalitat de criticar i satiritzar l’actual xarxa de transport col·lectiu d’aquesta megaciutat, la planificació urbana i l’Administració.

Kornkrit Jianpinidnan, un jove fotògraf especialitzat en el món de la moda, ens brinda un ampli ventall de retrats de la generació més jove de Bangkok en el moment de més intimitat. La idea consisteix a copsar el punt de transició entre el que és públic i el que és privat, segons ho decideixi el mateix individu, cosa que permet subratllar un sentiment d’alienació. Per aquest motiu, Kornkrit va demanar a diversos joves -alguns nascuts a Bangkok i d’altres d’origen estranger- que l’avisessin quan se sentissin que hi estaven preparats. Per la seva banda, Prapon Kumjim i Thasnai Sethaseree disposaran de la col·laboració del públic de Barcelona per acabar els projectes que van iniciar a Bangkok. Prapon Kumjim és un artista que aspira a difuminar la línia que separa l’art del cinema a partir de processos basats en la utilització directa o indirecta d’una lent, a més de recórrer a la seva experiència nòmada, molt influenciada per la societat mediàtica. Per al seu projecte de fotografia comunitària, Papron demanarà a diversos espectadors de Barcelona, de tres generacions diferents, que facin fotografies de les seves activitats quotidianes, per a tornar-les a fotografiar més tard i editar-les en format de story board. Thasnai, al contrari, aborda el concepte de comunitat des de diverses perspectives. Pel fet que es tracta d’un artista que participa activament en un projecte d’investigació social i antropològica, els seus treballs estan relacionats amb la tergiversació cultural i la seva idiosincràsia, de manera que es crea un interessant diàleg entre diferents ciutats del món i la seva percepció de Tailàndia. Així, en la instal·lació titulada Thailand is not my idea, inclourà fotografies preses per integrants del públic barceloní durant la seva estada com a turistes en aquell país. L’obra tindrà com a escenari una sala d’estar i un plató televisiu, on els espectadors seran entrevistats en relació amb les seves impressions sobre Tailàndia i les experiències que hi van viure.

Completen l’exposició una sèrie de projeccions cinematogràfiques de directors locals. La major part de les pel·lícules, que es podran veure als espais expositius, mantenen relació amb els aspectes urbans i culturals de Bangkok. Així mateix, About Art Related Activities (AARA), una televisió independent que emet per Internet, presentarà About TV, un projecte de Superchannel creat per Superflex, en el qual s’ofereix informació sobre la ciutat i aquelles activitats que puguin vincular els espectadors de Barcelona amb els de Bangkok.

Comissaria: Gridthiya Gaweewong