David Armengol reivindica La Capella com a centre d’art en la seva proposta de direcció de l’equipament
El nou director artístic presenta un programa que passa per amplificar la proposta de Barcelona Producció, proposar noves línies de treball autònomes i crear altres espais expositius.
- El compromís del Centre d’Art La Capella seguirà sent la vinculació a les pràctiques artístiques emergents o en vies de consolidació
- S’obriran cinc programes paral·lels amb autonomia i que a la vegada amplificaran la convocatòria pública de Barcelona Producció
- S’incrementarà l’experiència expositiva duplicant les convocatòries d’exposicions i comissariat tot obrint un nou espai per a les exhibicions
La proposta de direcció de David Armengol per als pròxims quatre anys de La Capella té com a principal objectiu consolidar-la com a Centre d’Art, i evidenciar-ho des del punt de vista nominal, arquitectònic i discursiu. En el seu programa, planteja aquest objectiu a partir de tres eixos principals: incorporar modificacions a la convocatòria pública de Barcelona Producció; engegar cinc línies de programació noves i adaptar els espais de l’equipament a aquests objectius.
El projecte d’Armengol ha estat escollit per la seva viabilitat i l’aportació de «plantejaments d’especial interès i molt ben definits», segons ha valorat una comissió formada per Oriol Gual Dalmau, cap del Servei d'exposicions i director de la Virreina i Capella (1990–1999) i director de La Capella (1999-2020); Anna Ramírez Galván, directora de Teixit cultural de l’Institut de Cultura de Barcelona; Lola Lasurt Bachs, artista visual i docent i Jordi Ferreiro Ouro, artista i educador, membres de la junta de la PAAC que han actuat com una única veu i vot; Martina Millà Bernad, cap d'exposicions de la Fundació Joan Miró de Barcelona; Jordi Antas Barranco, comissari independent i mediador, i Clàudia Elies Oliveras, responsable del Programa d’Arts Visuals de Can Felipa.
Barcelona Producció
El programa Barcelona Producció, destinat a les pràctiques artístiques emergents i/o en vies de consolidació, seguirà sent l’eix vertebrador del Centre d’Art La Capella des del qual brollaran els continguts expositius i no expositius a partir de les modalitats d’exposició individual, comissariat, publicació, projecte deslocalitzat, entorns digitals, investigació i mediació.
Tot i així, la nova direcció vol introduir un seguit de canvis amb relació a la convocatòria que passen per intensificar l’experiència expositiva obrint una nova línia d’exposicions i comissariat; transformar les tutories individuals en un equip curatorial per a dues temporades; estendre la modalitat de mediació també per a dues temporades i produir publicacions per a totes les modalitats —un total de catorze anuals. En aquest sentit, desapareix la modalitat d’accions en viu per passar a ser una línia estable d’investigació dins els nous programes públics.
Així doncs, s’obrirà una convocatòria amb les següents categories: tres exposicions individuals a l’Espai Capella; tres exposicions individuals a l’Espai Rampa; un comissariat a l’Espai Capella; un comissariat a l’Espai Rampa; dos projectes deslocalitzats; un projecte d’investigació; una publicació; un projecte d’entorns digitals, i el projecte de mediació que s’allargaria durant dues convocatòries.
Aquests canvis apunten a una reivindicació de la dimensió expositiva del centre, que generarà vuit mostres anuals (sis d’individuals i dues de comissariat), al mateix temps que continuarà potenciant la seva especificitat en el desenvolupament de projectes artístics que no passen pel fet expositiu.
Amb la voluntat d’acompanyar i amplificar els projectes artístics de Barcelona Producció, però també generant línies autònomes de programació, es crearan cinc nous eixos: (1) Programes públics, (2) Concèntric, (3) Mediació, (4) Patrimoni i (5) Formació.
Programes públics
Els programes públics del Centre d’Art La Capella obriran quatre línies d’investigació de forta càrrega autoreferencial al voltant de la textualitat, la performativitat, l’activisme i el territori, que donaran lloc a xerrades, tallers, performances, concerts, seminaris, rutes i altres registres de caràcter relacional, lúdic i temporal.
La línia de treball al voltant del text en art començaria amb un curs anual centrat en l’escriptura, que comptarà inicialment amb Alexandra Laudo i Enric Farrés Duran.
Laia Estruch i Marc Vives encapçalarien la investigació centrada en el rol de la performance en el context de les arts visuals a Barcelona. Aquesta línia obre connexions amb el context musical, sigui popular o experimental amb artistes com María Barros, Carles Congost, Marc O’Callaghan o Antònia Folguera.
L’art d’arrel política en què convergeixen veus dissidents amb relectures sobre qüestions d’identitat, gènere i societat comptaria amb Daniel Gasol i Jara Rocha, i podria generar complicitats discursives amb La Virreina Centre de la Imatge.
Per últim, un eix centrat en rutes i recorreguts singulars pel barri del Raval aniria també fortament relacionat amb Mediació i Patrimoni. Sitesize, Agustín Ortiz Herrera o el col·lectiu Cuchara serien alguns dels agents implicats.
Concèntric i mediació
El programa Concèntric (2) es basa en el moviment de projectes i d’artistes per afavorir l’intercanvi d’experiències i té per objecte l’amplificació dels radis d’acció dels continguts de La Capella en diverses anelles geogràfiques: Raval, ciutat de Barcelona, àrea metropolitana, província de Barcelona, Catalunya, Espanya i àmbit internacional.
L’anella internacional donarà lloc a un subprograma anomenat «Ciutats afins» que començarà generant complicitats entre Barcelona, Montpeller, Lisboa, Londres, Estocolm i Montevideo (MO.CO Montpeller, Hangar Lisboa, Gasworks, Index Foundation, EAC Espacio de Arte Contemporáneo de Montevideo).
L’anella nacional obrirà relacions inicials amb Madrid, Balears, Comunitat Valenciana i País Basc (CA2M, Condeduque, Matadero, Tabacalera, Centre del Carme, Bombas Gens Centre d’Art, Artium i Tabacalera Donosti).
L’anella catalana establirà aliances amb la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya i la Xarxa Prod. L’anella de la ciutat de Barcelona crearà lligams amb centres de producció com Hangar i La Escocesa, les convocatòries i espais dedicats a l’art emergent (Sala d’Art Jove, Can Felipa Arts Visuals, Sant Andreu Contemporani, Art Nou), museus o centres d’art afins (CCCB, MACBA, La Virreina Centre de la Imatge, Arts Santa Mònica, Fundació Joan Miró) i espais i iniciatives independents de la ciutat.
Per últim, l’anella del Raval connectarà molt directament amb el programa de Mediació (3), que vol potenciar una mediació d’autoria pròpia i consolidar altres línies més estables des de la mateixa institució. Amb programes vinculats al barri del Raval com Apadrina el teu equipament, Estius educatius, el festival Raval(s), el programa En Residència i el vincle amb grups d’investigació que treballen al voltant d’aquest concepte com són el Grup de mediació de Massana, el Màster de Mediació de la UB i el Máster Permea de Mediació i Educació Artística de la Comunitat Valenciana.
Programa Patrimoni
El programa Patrimoni (4) vinculat amb el vessant patrimonial de l’equipament posarà l’accent en les particularitats històriques i arquitectòniques de La Capella amb xerrades vinculades a la història del lloc i a l’arquitectura tardomedieval, renaixentista i barroca que caracteritza l’edifici, és per això que hi ha la voluntat d’iniciar una col·laboració amb el MUHBA (Museu d’Història de Barcelona).
Programa formació
S’engegarà un programa de formació (5) que estarà destinat a oferir recursos i processos de treball compartits amb vinculació a estructures acadèmiques de formació en art com poden ser Massana, les carreres de Belles Arts, Història de l’Art i Humanitats o el Programa d’Estudis Independents (PEI).
Nous espais
Per poder materialitzar la nova proposta de Centre d’Art La Capella, s’habilitarà l’Espai Rampa, actualment destinat a ser auditori, com a sala d’exposicions d’escala menor, sensible a perfils més diversos, amb la possibilitat de convertir-se en un espai laboratori capaç d’acollir altres projectes expositius (formació, intercanvis, etc.). Així mateix, es reformarà una part del pis superior per convertir-se en l’Espai Finestres, un àmbit polivalent amb funcions d’auditori, sala de projeccions, conferències i espai-taller per a pràctiques relacionals i educatives.
Pressupost
El pressupost de l’equipament per al 2021 és d’un total de 389.000 €, dels quals 155.000 € són despeses de funcionament i 234.000 € es destinen a la programació.
El pressupost de Barcelona Producció 2021-2022 —que repercuteix en els dos exercicis 2021 i 2022— suma un total de 375.990 € repartits de la següent manera: honoraris d’artistes, 66.500 €; honoraris de tutories, 17.500 €; producció, 99.500,00 €, i publicacions, 34.990 €.
Pots veure la roda de premsa aquí: